Blau a Kermân

Entrada de la mesquita del Divendres a Kermân (Iran).

22/04/00 0:00

El blau dels dibuixos enlluerna, a la llum del sol iranià. La gent entra a la mesquita del Divendres (masdjed"e Djomeh), travessa el pishtaq d'entrada i, cercant l'ombra, es dirigeix cap al lloc d'oració i repòs. Les mesquites d'Iran solen ser un espai obert, com una mena de pati envoltat de bells enrajolats. La lluminositat del cel sense esteranyinar "a vegades d'un intens blau cobalt" fa brillar les esveltes construccions, amb minarets que fitoren el cel. Potser això "la llum, el color i el silenci" potencia el fervor religiós que, almenys als ulls del visitant, és plàcid i tranquil. El sol de la tarda fa ombra a més de mig pati, els ocells volen entre els enrajolats de geometries, detalls florals i versos de l'Alcorà. Tot un món que fa el seu camí captivant al visitant.

Som a Kermân, capital d'una de les províncies més pobres del país. Bona part de la seva supervivència depèn dels qanât, conduccions subterrànies que porten l'aigua de les muntanyes. Així, s'hi poden cultivar les palmeres, els tarongers i els festucs. Anant cap a l'est, la ruta du a Bam, Zahedan i a la frontera d'Afganistan i Pakistan. Sota les voltes del basar del Regent (bazar Kakil), és un embull de comerços, gent que compra, perfums exòtics a l'olfacte de l'estranger. Mirades i clapes de claror dibuixades per les obertures del sòtil. Una casa de te agombola la gent, que es deixa endur per una atmosfera tèbia i calma, com l'aigua d'un riu secret dins la nit. A una altra banda hi ha els calderers que, pica que picaràs, fan estris d'aram per a la cuina. O maletes metàl·liques pintades de colors vius.

Record perfectament l'instantània "o la vida mòbil d'una llarga seqüència" amb el te calent, els ulls mig closos i la música envolant"se. Com si fos el respirar d'una ciutat, d'una civilització o d'un món que s'apuntala perquè no vol esboldregar"se amb les vibracions de terratrèmols imminents. Blau encès a Kermân.