Les bruixes de Louviers (1642)

Moltes d'elles semblaven paralitzades en vida i altres tenien crisis, com d'estar posseïdes per una força satànica. Un parell d'elles, sor Geneviève i sor Michele anaren a parar a un convent del cap Finisterre (Finis-Terrae), a Galícia, un punt geogràfic molt relacionat amb aquests temes. Diu la tradició que, ja des de llunyanes èpoques, solia estar Finisterre ple de bruixes, bruixots i éssers endimoniats que solien acudir a tal indret després d'haver estar llançats per força d'altres indrets del món. Allà vivien, per altra banda, un pescador i la seva dona, que mai no eren molestats per aquella munió lluciferina. Però una nit, una d'aquelles bruixes, visità la pescadora i li encarregà que donàs de mamar al seu fill, que portava en braços. També li entregà un estrany oli-greix per tal que n'untàs els ulls de la criatura cada matí. "Però mai no heu d'aplicar aquest oli-greix sobre els vostres propis ulls puix restauríeu totalment cega.

No pogué resistir, però, aquella dona la seva curiositat. Es va untar els ulls amb el màgic producte i de tot d'una no va notar res d'estrany. Al cap de poc temps, la cosa canvià i abans de tornar cega, va veure milers i milers de monges i capellans que eren engolits per la boca de forn de l'infern.

Històries, llegendes, tradicions, de tot un món ignot i terrible on els llops es vestien amb pells de xot.