La cortesia dels rebesavis (1866)

Joan Cortada, doncs, ha traduït del seu original italià, el llibre que porta per títol El Nuevo Galateo. Tratado completo de cortesanía en todas las circunstancias de la vida, essent el seu autor el pedagog Melchor Gioja, que sortí de la impremta per primer cop el 1836. Els textos, redactats en el temps del romanticisme, ens mostren fins a quin punt la moral puritana era natural i dogmàtica: «Tal volta es dóna entre les espines una fruita silvestre , que és al paladar insípida o amarga; però l'empelt i el conreu el despullen de pues, i el converteixen en dolç i saborós: Heus aquí la imatge de la civilització. N'és una branca la cortesania, la qual consisteix en l'art de modelar la persona, les accions, els afectes i les paraules de manera que ens doni l'estimació dels altres dins les limitacions del que és honest i del que és just. La cortesania, doncs, no és com alguns opinen, un ceremonial convingut: els seus preceptes no depenen dels variables capricis de la moda i de l'ús, sinó dels sentiments del cor humà, que pertanyen a tots els temps i llocs. Això es deixa entendre tan prompte n'observam els motius per als quals certs actes són qualificats de cortesos, i altres, condemnats com inurbans...».

La matèria es divideix en els capítols dedicats a actes inurbans o que molesten els presents; actes que molesten la memòria, els desitjos i l'amor propi dels altres; actes inconvenients o degradants per a nosaltres mateixos; la cortesia a la taula; la neteja en els vestits i apologia de la moda; condicions físiques intel·lectuals i morals del discurs i de la conversació; salutacions, compliments i visites; cartes de relació social; cortesania amb els vells i les dones; cortesania amb els amics; cortesania amb els inferiors; cortesania dels súbdits envers dels magistrats; cortesania d'unes nacions amb les altres; jocs de societat; deures a reunions i converses; disputes; sàtira cortès; coverbos; ullada històrica: els plaers civils en els passats segles, abús en el menjar i el beure durant els passats segles, excés en la corrupció de costums els passats segles, excés de la infelicitat social durant els passats segles, insults a la pública decència durant els passats segles, si tens la taula posada, menja el que t'agradi.

A la cloenda del llibre, Melchor Gioja deia: «Manca només que t'indiqui un precepte que potser t'ha de sorprendre, però que és necessari. Guarda't de no tenir defectes: Molt pocs han de reconèixer les teves virtuts, si no les dones tindran el gust de trobar"te alguna feblesa, puix la mediocritat envejosa ha de menester parlar malament d'algú com el bou necessita rumiar. Per a salvar la vida cal donar els doblers al lladre, per a salvar el teu bon nom has de proporcionar algun aliment a la maledicència. Així i tot, jo voldria que els teus defectes i les teves febleses procedissin de la bondat del teu ànim sense alterar el sistema dels deures, voldria que dels teus llavis sortissin mots semblants al de la senyoreta de Lamoignon, la qual, havent sentit que Despreaux posava en comparança, no sense ridiculitzar"lo, la greixura i l'excel·lent salut d'un predicador amb la doctrina austera i la mortificació que recomanava des de la trona, contestà amb amable senzillesa: Oh! Doncs heu de saber que segons diuen es va aprimant molt...»