Un Juli Verne a Formentera (1877)

TW
0

Juli Verne (1828"1905), qualificat universalment de novel.lista científic francès, autor d'obres d'invenció dramàtica i instructiva, publica Héctor Servadac, un relat dels més fantasiosos i on l'illa de Formentera hi juga un cert paper. «Durant els dos dies següents, el professor Palmyrin Rosette no va prendre part activa ni en les discusions ni en els treballs. Es passetjava amunt i avall de la galeria com ànima en pena, però una ànima poc resignada. Malgrat el fred que regnava a la sala general, havia instal·lat allà el seu telescopi i hi restava llargues estones observant el cel, fins que, completament gelat de fred, tornava a reunir-se amb als altres maleint Terra"Calenta i repetint que l'illa de Formentera li hagués proporcionat més felicitats...».

Imaginava Juli Verne un gran cataclisme en un món conglaçat. El capità Servadac en passava de verdes i madures. I l'home es jugava, en aquella nova època glaciar, la supervivència. Però quina era la realitat d'aquell any 1877? Es construeixen vaixells torpediners a França i Anglaterra, Schiparelli descobreix canals a la superfície de Mart, Alexandre Agassiz comença el seu viatge d'exploració pels mars tropicals a bord del Blake, Bell fabricava el primer telèfon, es mostren molts avanços tecnològics a l'Exposició Universal de Filadèlfia, Emin Pascha explora l'Àfrica occidental i Prjevalsky descobreix la serralada d'Altin"Tach... Com no havien d'influir Verne tots aquests ventalls d'esdeveniments aventurers i científics?

«"Formentera! "cridaren alhora el comte Timascheff i el capità Servadac". Aquest nom és el d'una petita illa del grup de les Balears, situada a la Mediterrània, i l'autor del document indicava clarament el punt que aquesta ocupava. "Amics meus "va dir el capità Servadac", hem de córrer totd'una a socórrer aquest dissortat...

"O dissortats "afegí el comte Timascheff". Capità, estic disposat a marxar amb vostè. "És evident "digué aleshores el tinent Procope" que la Dobryna passà prop de Formentera quan exploram el lloc que ocupaven les Balears i si no veim terra és que només hi resta un petit illot. "Per petit que sigui aquest illot el trobarem! "contestà el capità Servadac...».

El viatge a Formentera dels supervivents"exploradors seria complicat. «El fred és intens i bufa un violent oratge del sud que fa insostenible aquesta temperatura. En el cas de recórrer vostès vint llegües per dia, tardarem sis dies en arribar a Formentera. A més, hem de menester queviures...».

«Aquell illot no tindria més de mig quilòmetre. Era tot el que restava de l'arxipèlag de les Balears. Era un grup de roques baixes que com una taca negrenca apareixia sobre un blanc mantell gelat. Enmig de les roques hi havia una humil barraca de fusta, amb les finestres tancades...».

I segueix la narració. Fantasia pura.