Juli Verne (1828"1905), qualificat universalment de novel.lista
científic francès, autor d'obres d'invenció dramàtica i
instructiva, publica Héctor Servadac, un relat dels més fantasiosos
i on l'illa de Formentera hi juga un cert paper. «Durant els dos
dies següents, el professor Palmyrin Rosette no va prendre part
activa ni en les discusions ni en els treballs. Es passetjava amunt
i avall de la galeria com ànima en pena, però una ànima poc
resignada. Malgrat el fred que regnava a la sala general, havia
instal·lat allà el seu telescopi i hi restava llargues estones
observant el cel, fins que, completament gelat de fred, tornava a
reunir-se amb als altres maleint Terra"Calenta i repetint que
l'illa de Formentera li hagués proporcionat més felicitats...».
Imaginava Juli Verne un gran cataclisme en un món conglaçat. El
capità Servadac en passava de verdes i madures. I l'home es jugava,
en aquella nova època glaciar, la supervivència. Però quina era la
realitat d'aquell any 1877? Es construeixen vaixells torpediners a
França i Anglaterra, Schiparelli descobreix canals a la superfície
de Mart, Alexandre Agassiz comença el seu viatge d'exploració pels
mars tropicals a bord del Blake, Bell fabricava el primer telèfon,
es mostren molts avanços tecnològics a l'Exposició Universal de
Filadèlfia, Emin Pascha explora l'Àfrica occidental i Prjevalsky
descobreix la serralada d'Altin"Tach... Com no havien d'influir
Verne tots aquests ventalls d'esdeveniments aventurers i
científics?
«"Formentera! "cridaren alhora el comte Timascheff i el capità
Servadac". Aquest nom és el d'una petita illa del grup de les
Balears, situada a la Mediterrània, i l'autor del document indicava
clarament el punt que aquesta ocupava. "Amics meus "va dir el
capità Servadac", hem de córrer totd'una a socórrer aquest
dissortat...
"O dissortats "afegí el comte Timascheff". Capità, estic
disposat a marxar amb vostè. "És evident "digué aleshores el tinent
Procope" que la Dobryna passà prop de Formentera quan exploram el
lloc que ocupaven les Balears i si no veim terra és que només hi
resta un petit illot. "Per petit que sigui aquest illot el
trobarem! "contestà el capità Servadac...».
El viatge a Formentera dels supervivents"exploradors seria
complicat. «El fred és intens i bufa un violent oratge del sud que
fa insostenible aquesta temperatura. En el cas de recórrer vostès
vint llegües per dia, tardarem sis dies en arribar a Formentera. A
més, hem de menester queviures...».
«Aquell illot no tindria més de mig quilòmetre. Era tot el que
restava de l'arxipèlag de les Balears. Era un grup de roques baixes
que com una taca negrenca apareixia sobre un blanc mantell gelat.
Enmig de les roques hi havia una humil barraca de fusta, amb les
finestres tancades...».
I segueix la narració. Fantasia pura.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.