Fou el pare dels diàlegs entre els personatges de La Granja, la
primera de les telenovel·les catalanes, que donà pas a la posterior
onada de «culebrons» de TV3. El novel·lista Jaume Cabré,
(Barcelona, 1947) autor de L'ombra de l'eunuc (1996) "Premi Crítica
Serra d'Or, Ciutat de Barcelona i Premi a la Lletra d'Or", concedí
unes paraules a Diari de Balears, després de la conferència que
pronuncià ahir en la UIB.
"En el seu darrer llibre, «El sentit de la ficció», escriu:
Quan començo una novel·la no sé sobre què vull escriure, ni quant
de temps hi hauré de dedicar ni si val la pena l'esforç...» Ha
començat o enllestit qualque obra?
"Estic treballant en una novel·la i ara, d'aquí a uns mesos,
sortirà un llibre de contes. A la tardor presentaré el llibre de
relats, que encara no té títol, i la novel·la sortirà pel gener del
2001. Encara està un poc enlaire perquè trigo molt a escriure una
novel·la.
"El 1996 aparegué publicada la trilogia El llibre de Feixes,
ja sap quins seran els escenaris de la novel·la que està
preparant?
"No ho tinc clar encara. De moment estic treballant els personatges
i la seva vida.
"Pot ser Mallorca?
"No, crec. Ja tinc moltes pàgines escrites però això encara no està
decidit; vaig fent pas a pas.
"En L'ombra de l'eunuc, planteja la crítica per a aquell que
és incapaç de crear. Fins a quin punt s'ha posat en la pell d'un
eunuc en el llibre El sentit de la ficció?
"Mira, el personatge de l'eunuc, entre d'altres coses es considera
incapaç de crear música, poesia... però si és receptiu, pot rebre
la música i llegir. D'altra banda, la seva condició d'eunuc es dóna
amb un sentit més personal, perquè ha estat incapaç d'establir una
relació fructífera amb una altra persona i això implica una
semifrustració. En canvi, al llibre d'El sentit de la ficció, és
una reflexió meva. Una cosa són els personatges de les meves
novel·les i una altra cosa sóc jo. Vaig tenir ganes de fer una
reflexió personal. No és un llibre de crítica literària, sinó que
hi explico d'alguna manera els anys que he dedicat a escriure.
"De quina forma ha incidit la seva tasca com a guionista
televisiu en la seva trajectòria com a escriptor?
"És una feina més com a explicador d'històries que m'ha agradat
molt de fer. Val a dir que és molt dur, perquè quan vaig començar,
amb La Granja, vaig fer 150 episodis de mitja hora, i en Estació
han estat 150 d'una hora, i ara amb Crims és una altra història
perquè només són tretze capítols.
"La de guionista i novel·lista, són tasques complementàries
o, per contra, no s'aporten res l'una a l'altra?
"Són activitats molt diferents, però sí és cert que ser narrador et
serveix a l'hora d'inventar-te històries per a televisió, i el fet
d'inventar per a la televisió et dóna una certa agilitat narrativa.
Es complementen tot i que, per descomptat, són guerres
diferents.
"El ritme de cada feina deu ser també diferent, com ho
afronta?
"La feina de la televisió és molt més d'equip i durant mesos has de
treure un guió cada setmana, per la qual cosa et crees una
estructura de treball amb molta més velocitat.
"Si hagués de triar una de les dues feines?
"La d'escriure novel·les, aquesta és la de veritat. L'altra es molt
divertida i ajuda a viure.
"Ha pensat de fer teatre?
"De fet, ja tinc enllestida una obra de teatre, un món en el qual
m'estreno. No sé com anirà, però m'ho he pres amb molta il·lusió i
estic content del resultat final des del punt de vista literari.
Tenia ganes de fer-ho i quan vaig concloure la darrera novel·la
vaig decidir iniciar-la. Si no, no hi ha manera perquè quan entro
en una novel·la hi quedo atrapat totalment.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.