Jaume Cabré: «Quan entro dins d'una novel·la hi quedo totalment atrapat»

"En el seu darrer llibre, «El sentit de la ficció», escriu: Quan començo una novel·la no sé sobre què vull escriure, ni quant de temps hi hauré de dedicar ni si val la pena l'esforç...» Ha començat o enllestit qualque obra? 
"Estic treballant en una novel·la i ara, d'aquí a uns mesos, sortirà un llibre de contes. A la tardor presentaré el llibre de relats, que encara no té títol, i la novel·la sortirà pel gener del 2001. Encara està un poc enlaire perquè trigo molt a escriure una novel·la.

"El 1996 aparegué publicada la trilogia El llibre de Feixes, ja sap quins seran els escenaris de la novel·la que està preparant? 
"No ho tinc clar encara. De moment estic treballant els personatges i la seva vida.

"Pot ser Mallorca? 
"No, crec. Ja tinc moltes pàgines escrites però això encara no està decidit; vaig fent pas a pas.

"En L'ombra de l'eunuc, planteja la crítica per a aquell que és incapaç de crear. Fins a quin punt s'ha posat en la pell d'un eunuc en el llibre El sentit de la ficció? 
"Mira, el personatge de l'eunuc, entre d'altres coses es considera incapaç de crear música, poesia... però si és receptiu, pot rebre la música i llegir. D'altra banda, la seva condició d'eunuc es dóna amb un sentit més personal, perquè ha estat incapaç d'establir una relació fructífera amb una altra persona i això implica una semifrustració. En canvi, al llibre d'El sentit de la ficció, és una reflexió meva. Una cosa són els personatges de les meves novel·les i una altra cosa sóc jo. Vaig tenir ganes de fer una reflexió personal. No és un llibre de crítica literària, sinó que hi explico d'alguna manera els anys que he dedicat a escriure.

"De quina forma ha incidit la seva tasca com a guionista televisiu en la seva trajectòria com a escriptor? 
"És una feina més com a explicador d'històries que m'ha agradat molt de fer. Val a dir que és molt dur, perquè quan vaig començar, amb La Granja, vaig fer 150 episodis de mitja hora, i en Estació han estat 150 d'una hora, i ara amb Crims és una altra història perquè només són tretze capítols.

"La de guionista i novel·lista, són tasques complementàries o, per contra, no s'aporten res l'una a l'altra? 
"Són activitats molt diferents, però sí és cert que ser narrador et serveix a l'hora d'inventar-te històries per a televisió, i el fet d'inventar per a la televisió et dóna una certa agilitat narrativa. Es complementen tot i que, per descomptat, són guerres diferents.

"El ritme de cada feina deu ser també diferent, com ho afronta? 
"La feina de la televisió és molt més d'equip i durant mesos has de treure un guió cada setmana, per la qual cosa et crees una estructura de treball amb molta més velocitat.

"Si hagués de triar una de les dues feines? 
"La d'escriure novel·les, aquesta és la de veritat. L'altra es molt divertida i ajuda a viure.

"Ha pensat de fer teatre? 
"De fet, ja tinc enllestida una obra de teatre, un món en el qual m'estreno. No sé com anirà, però m'ho he pres amb molta il·lusió i estic content del resultat final des del punt de vista literari. Tenia ganes de fer-ho i quan vaig concloure la darrera novel·la vaig decidir iniciar-la. Si no, no hi ha manera perquè quan entro en una novel·la hi quedo atrapat totalment.