Neix el Veronès (1528)

Neix a Verona Paolo Galiari, el «Veronès», que ha de ser un dels grans pintors reinaixentistes de l'Escola veneciana. Son pare és un tal Gabriel, escultor i marbrista, i sa mare nom Catalina. És de notar que Paolo neix en una època, el Cinquecento, i en una ciutat, la Verona shakesperiana, que es troba en plena floració artística. La seva infantesa haurà de transcórrer, doncs, en la seva ciutat i és de suposar, com explica un dels seus biògrafs, que treballà a l'obrador de son pare, on va aprendre de modelar figures d'argila. Tanmateix el que li agrada és la pintura i son pare li cerca un mestre que serà el seu oncle, Antonio Badile. Aquest és un pintor conegut en aquell moment i Paolo, que quan comença amb ell la seva tasca de pintor i que compta només amb tretze anys d'edat, el superarà en poc temps. Ningú no li pot negar uns dots artístics excepcionals i Antonio Badile li transmet tot un seguit de qualitats estilístiques i tècniques, com és ara els aspectes psicològics dels personatges. Simpàtic, xerrador, Paolo fa amistat amb un altre al·lotet, igualment deixeble en el taller del seu oncle. Nom Giambattista Zelotti, probablement d'origen jueu, que aprenent com Paolo, somnia ja amb la glòria. La primera obra coneguda del «Veronès» és un quadre destinat a la capella Bevilacqua-Lazise, pintat el 1548 i on s'hi observen els clars vestigis dels seus mestres, Badile i Caroto. Segons els crítics, en aquella pintura, Paolo no s'ajustà als colors de la tradició veronesa i es decidia per practicar el seu art d'acord amb les fonts manieristes, inspiració de la seva primera etapa. Influí en aquell canvi haver conegut l'obra de Giulio Romano, a Mantua, i a tal època corresponen les restes de decoració que juntament amb el seu amic, Zelotti, realizà a la vil·la dels Soranzo, a Treville. El 1553 restava plenament integrat a l'ambient artístic de Venècia i començava la decoració dels sostres de les tres sales del Consell dels Deu del Palau Ducal, amb «Júpiter fulminant el crim», «Junus escampant els seus dons sobre Venècia» i «La vellesa i la jovenesa».