No es troba quasi blat arreu de Mallorca. Es fa córrer una ordre
del Regent que mana fer qüernes, casta de panets molt petits. I
així, els consells municipals, com és ara el de Felanitx,
«determina fer qüernes com és manat i que sia elegit un home que
venga el pa, i el botiguer li don el blat i ordiço és mestall
mitgenc i que los honrats jurats elegesquen pastadores»...
Al llarg del segle XVI, com en altres èpoques de la història, la
manca de blat significa la fam generalitzada, puix el pa és
l'aliment bàsic de les capes populars de la població. L'historiador
Pere Xamena recollia, el 1979, referint-se sempre a Felanitx,
moltes d'aquestes notícies: 1563: «El Lloctinent i Capità General
diu al batle que tengui consell i vegi quant de forment haurà de
menester per aquest any, fins el novell, de deu mil quarteres són
arribades a Sicília».
1585: «Fou proposat en el consell com hi ha necessitat de
forment i ordi per llevar i per la botiga. Fou conclús que cerquen
blat per llevar entre pagesos i del delme de Mossèn Sureda. Els
jurats encantaran la botiga i la daran a qui per manco mesurarà i
més hi bestreurà. El qui la treurà, donarà els diners que haurà
oferit bestreure als jurats i aquests compraran forment i
ordi».
1586: «Més fou proposat que en les festes passades s'ha repartit
als pobres cert forment i no ho consultaren per no haver-hi temps;
per lo que sien servits homologar el que és estat fet. Fou conclús
que sia estat ben partit i que es pagui de la vila.
1588: «S'ha rebut una carta del Virrei manant que la vila no
vengui blat de la terra que no en posi altre tant d'estranger i
altre tant d'ordi. Els jurats no tendran més remei que anar a
Ciutat a cercar el blat que està tatxat per a la present vila. El
blat va a dues lliures sis sous la quartera; i l'ordi a raó d'una
lliura la quartera».
1589: «Per els honrats jurats fou proposat al Consell que la
necessitat dels pobres cada dia va creixent i que no poden arribar
a comprar el mestall de la manera que va ara i que per tant
l'honorable consell vulgui determinar si endolciran el gra del
delme. Fou conclús i determinat que posin el mestall a raó de
quaranta-cinc sous per quartera, perquè los pobres es puguen
sustentar. A la botiga hi ha moltes porgueres així de forment com
de xeixa, ordi i civada. Cada mes les vendran al preu que podran.
El consell dóna potestat a En Miquel Obrador per anar a Ciutat a
rebre el forment dels pobres...».
1590: «Els pobres passen molta necessitat; per les festes de
Pasqua la vila es repartirà tres o quatre quarteres de
forment».
1591: «Per a subvenir a la gent que no té blat, els jurats en
carcaran i faran mestall de dos terços de blat i un terç d'ordi. Hi
ha poc blat. Els jurats en compraran a dues lliures, dos sous la
quartera. El botiguer que és el batle que ha entrat continuarà
tenint la botiga. Els jurats compraran blat al preu que podran.
Hi ha hagut mala anyada. Els jurats compraran gra del delme, i a
l'encantament que es fa a ciutat hi diran fins a mil vuit-centes
lliures. Però els jurats no han pogut treure el gra del delme pel
preu que havien assenyalat. Ara miraran de cercar cent cinquanta
quarteres de blat per subvenir a la necessitat de la vila. Els
jurats compraran més blat, xeixa i ordi perquè pensen que no
bastarà per a tota la gent que en voldrà comprar...» En resum: Fam
de pa volia dir fam canina.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.