El pa dels pobres (1594)

Al llarg del segle XVI, com en altres èpoques de la història, la manca de blat significa la fam generalitzada, puix el pa és l'aliment bàsic de les capes populars de la població. L'historiador Pere Xamena recollia, el 1979, referint-se sempre a Felanitx, moltes d'aquestes notícies: 1563: «El Lloctinent i Capità General diu al batle que tengui consell i vegi quant de forment haurà de menester per aquest any, fins el novell, de deu mil quarteres són arribades a Sicília».

1585: «Fou proposat en el consell com hi ha necessitat de forment i ordi per llevar i per la botiga. Fou conclús que cerquen blat per llevar entre pagesos i del delme de Mossèn Sureda. Els jurats encantaran la botiga i la daran a qui per manco mesurarà i més hi bestreurà. El qui la treurà, donarà els diners que haurà oferit bestreure als jurats i aquests compraran forment i ordi».

1586: «Més fou proposat que en les festes passades s'ha repartit als pobres cert forment i no ho consultaren per no haver-hi temps; per lo que sien servits homologar el que és estat fet. Fou conclús que sia estat ben partit i que es pagui de la vila.

1588: «S'ha rebut una carta del Virrei manant que la vila no vengui blat de la terra que no en posi altre tant d'estranger i altre tant d'ordi. Els jurats no tendran més remei que anar a Ciutat a cercar el blat que està tatxat per a la present vila. El blat va a dues lliures sis sous la quartera; i l'ordi a raó d'una lliura la quartera».

1589: «Per els honrats jurats fou proposat al Consell que la necessitat dels pobres cada dia va creixent i que no poden arribar a comprar el mestall de la manera que va ara i que per tant l'honorable consell vulgui determinar si endolciran el gra del delme. Fou conclús i determinat que posin el mestall a raó de quaranta-cinc sous per quartera, perquè los pobres es puguen sustentar. A la botiga hi ha moltes porgueres així de forment com de xeixa, ordi i civada. Cada mes les vendran al preu que podran. El consell dóna potestat a En Miquel Obrador per anar a Ciutat a rebre el forment dels pobres...».

1590: «Els pobres passen molta necessitat; per les festes de Pasqua la vila es repartirà tres o quatre quarteres de forment».
1591: «Per a subvenir a la gent que no té blat, els jurats en carcaran i faran mestall de dos terços de blat i un terç d'ordi. Hi ha poc blat. Els jurats en compraran a dues lliures, dos sous la quartera. El botiguer que és el batle que ha entrat continuarà tenint la botiga. Els jurats compraran blat al preu que podran.

Hi ha hagut mala anyada. Els jurats compraran gra del delme, i a l'encantament que es fa a ciutat hi diran fins a mil vuit-centes lliures. Però els jurats no han pogut treure el gra del delme pel preu que havien assenyalat. Ara miraran de cercar cent cinquanta quarteres de blat per subvenir a la necessitat de la vila. Els jurats compraran més blat, xeixa i ordi perquè pensen que no bastarà per a tota la gent que en voldrà comprar...» En resum: Fam de pa volia dir fam canina.