Miquel Ferrà i Martorell04/04/00 0:00
TW
0

NNikolay Rimsky-Korsakov (1844-1908) dóna a conèixer la seva com posició, obra mestra, Schéhérazade, extraordinàriament enèrgica i original, que el crític nord-americà S.W. Bennett considera «una de les joies entre les melodies i harmonies exòtiques, com és ara, algunes peces de Ravel i Stravinsky. Les textures del complex rítmic i l'ús de la instrumentació ho certifiquen. No és, però, gens fàcil descriure la forma de Schéhérazade, encara que és en primer lloc una evocació de la fantasia i el realisme de Les Mil i Una Nits, amb sensualitat somniadora, un aire de narrativa heroica i amorosa, al mateix temps bastida sobre un basament ferm d'una exposició i desenvolupaments clàssic, simfònic i temàtic. Un podria qualificar-la d'un poema tònic sense argument, o una suite simfònica en quatre moviments amb títols de narrativa».

El gran compositor rus, natural de Tichwin, es capbussà, doncs, en una de les grans obres anònimes de la literatura, les Arabian nights, els contes de les Mil i Una Nits, peça fonamental de la narrativa islàmica de tots els temps. Amb vocació, evidentment, orientalista, Rimsky-Korsakov passa per les nits àrabs. I és que dins el món de l'art i la literatura, la nit esdevé un personatge clau. Pensem, per exemple, en aquella Nit o Adoració dels Pastors, obra mestra de Corregio, en el museu de Dresde. O Les nits, obra de Young, meditacions en vers sobre el no-res de les coses, on hi trobam pensaments enlairats, de vegades criticables per una malenconia emfàtica i monòtona (1742-1746). També porta el títol de Les nits un famós poema d'Alfred de Musset (1835-1840), un dels cants més patètics inspirats per l'amor i el sofriment. I encara podríem esmentar Les Nits Àtiques, miscel·lànies d'Auli Geli, obra de filologia més que de crítica. Deixem, però, aquest kaleidoscopi d'anècdotes i anem altre cop a Shéhérazade i al que Rimsky-Korsakov escrivia sobre el tema en les seves memòries: «Vanament, els melòmans exigeixen que en la meva suite hi hagi un fidel seguiment dels motius poètics, en el mateix sentit de les idees i concepcions que això comporta. Al contrari, en la majoria dels casos, aquests leit-motifs no són res, llevat de pura matèria musical o els motius donats per a un simfònic desenvolupament... Tenc previst de crear una suite orquestral en quatre moviments, estretament unida a la comunitat dels seus temes i motius, ja present, així com és el tema en general, un kaleidoscopi d'imatges i dissenys festius o dramàtics de caràcter oriental. Originalment intentaré concretar-ho en quatre moviments, Preludi, Balada, Adagi i Final, però no segons la forma de Liadov i altres».

Però Shéherazade representa la profunda afecció de Rimsky-Korsakov per Àsia, el seu poble i la seva cultura. El compositor estava considerat un cor tendre dels que deien Mighty Five, que en conjunt edificaren la música russa nacional.

Els seus amics, a causa d'aquest caràcter tan sentimental, l'anomenaven «Estimada sinceritat».
Procedent d'una família de mariners, al llarg de generacions, Nikolay passà la seva joventut a bord de vaixells i no fou fins el 1873, quan tingué la gran oportunitat de dedicar-se a la música i de ser professor de composició i instrumentalització en el Conservatori de Sant Petersburg.