Els Castellers ja són colla de set

Amb aquests ànims, els castellers amb les gralles i els tambors al davant, començaren a desfilar pel carrer Major de la Jonquera en direcció a la plaça de l'Ajuntament, apoderant-se del poble amb el xivarri estrident d'aquests instruments. Arribats a la plaça, els mallorquins estaven tan nerviosos que no deien ni paraula. El sorteig del torn de les actuacions col·locà en darrer lloc els mallorquins. Així que els nervis encara tingueren temps per augmentar.

Aquesta IV diada del bateig de la colla de l'Albera suposava per als nostres Castellers pujar un grao més dins les qualificacions de les colles. Els primers a actuar foren la colla local. Varen intentar un 3 de 7. L'estructura va pujar molt bé. Però quan estaven baixant el castell va fer «llenya», és a dir, que va caure.

Els segons foren els Xics de Tarragona. Aquesta colla era la més experimentada. Però com que es troben a principi de temporada no varen arriscar massa. Així varen descarregar un 3 de 7. El comentari dels entesos va ser unànime, varen utilitzar una estructura amb gent per pujar fins a vuit pisos. Tot seguit arribà el moment dels Castellers de Mallorca. Els nervis estaven a flor de pell. La pinya es va formar. El cap de colla va veure que tot estava correcte i va decidir tirar amunt. Els crits de Jordi Segura se sentien pertot arreu del poble, però hom estava concentrat en l'estructura.

Pis rere pis varen pujar. Quan l'anxaneta va fer l'aleta els castellers no respiraven. Les gralles sonaven més fort que mai. Estava carregat un pilar de set.

El castell llavors va anar tirant avall. Els terços tremolaven però els quarts, una línia amb molta experiència a la colla, varen suportar tot molt bé. La cosa anava bé. Ja només quedaven els de més avall del tronc i els catellers aixecaren els braços amb símbol de victòria. Ja eren colla de set. Tot un fet històric.