El cavallet de set colors (1895)

Era diumenge i molta gent va comparèixer a la plaça napolitana de la Cucoronada per a veure el combat entre els dos cavallers, En Francí Vallseca, de Barcelona, i En Salvador Sureda, de Mallorca. El rei Alfons, que arribà amb el seu seguici, també va voler presenciar la feta. I altres dos cavallers mallorquins, Joan Moix i Nicolau Vivot, varen escriure la crònica de la lluita, amb tot detall i precisió, com dos autèntics reporters de la Baixa Edat Mitjana. Actualitzats els textos, ens dirien el següent: «Mossèn Sureda, armat de cama i cuixa amb francals i falda , portava dessota gonella de setí roig amb brodats d'or, i muntava un cavall encobertat que sobre les cobertes duia uns paraments de tafetà amb brodats igualment d'or i perfilats amb flocadures de seda de sa divisa, és a dir, verd i morat. L'acompanyaven tres patges sobre altres tants cavalls, també encobertats i sobre cada coberta altres paraments, un de vellut carmesí, un altre de vellut verd i morat i encara un tercer de vellut blanc amb la creu de Sant Jordi, cada patge amb els seus gipons de vellut blau i gonelles de seda, elms i plomalls. Completaven l'escorta de Mossèn Sureda, Fra Gilabert Lloscos, Mossèn Jordi de Sant Joan, Llorenç de Marí, Arnau Moix, Bernat de Pacs, Joan Dameto, Pere Ramon Safortesa, Mossèn Pere del Bosc, Mossèn Rodrigo de Mur, Mossèn Cases i, nosaltres, Joan Moix i Nicolau Vivot, uns a la dreta del combatent, i altres, també en filera, a l'esquerra. Era també portats un estendard, en tafetà groc, amb el seu escut d'armes, sobre pal d'argent, i encara un penonet de Sant Jordi, comitiva a la qual s'ajuntaren altres cavallers i gentils homes, portadors de llances per a participar també en aquell esdeveniment, així mateix sota la presència de prínceps, comtes i barons que es trobaven en aquella ciutat... Tots entraren a la plaça amb gran sonada de trompetes en una cerimònia que gaudiren de debò el senyor Rei i els seus nobles. La cosa és que Mossèn Sureda tenia molt bon aspecte i lluïa bona cara, talment com si hagués d'anar a veure la seva enamorada. El cavaller Vallseca vingué amb altra cara que qui ho ha vist ja ho podrà dir. Pel que fa a la plaça, molt ben ornada, amb les seves goles i barreres tot formant la palestra. A un costat i a l'altre d'aquesta, el Rei havia manat construir unes cases de pals, encortinades de sedes blanques i vermelles, amb cel al descobert, de manera que els cavallers podien tenir, sobre la seva muntura, les llances sobre la cuixa i ningú no les podia veure. Alhora, cada un d'aquells lluitadors, féu bastir una tenda amb l'estendard de les seves armes i així, preparats, passaven, coberts amb el seu elm i la capa, de manera que ningú no els coneixia, de les tendes a les dites cases, on els cavalls ja eren a punt. En la primera llisa hi prengué part molta infanteria armada i en la segona altra gent d'armes a cavall. En la tercera, deu fidels i dos manescals del Senyor Rei, ben armats i ben a punt...».

Tot un reportatge. O no?