Breus

Zambrano demana utopia espanyola María Zambrano és l'autora de la utopia espanyola més important del segle XX, doncs en la seva obra Persona i democracia demana que s'assoleixi una realitat política en què ningú no sigui humiliat i l'individu pugui desenvolupar-se com a persona. L'obra, publicada per Akal amb el subtítol Utopia i utopismo en el pensament occidental, defineix com són i quines condicions han de tenir les vertaderes utopies i reivindica un espai per a la utopia com a gènere literari. En l'utopia de Zambrano, «ningú no ha de trepitjar damunt res ni damunt ningú, ni tan sols damunt de si mateix» comentà l'escriptor i professor de filosofia Rogelio Blanco, en la presentació de l'obra. L'autor de La Ilustración en Europa i en España, comentà que la utopia, que sempre critica una situació i proposa una altra alternativa per al futur, és «un intent de secularitzar el cel, és a dir, de projectar-lo en la terra». EFE.

La històra de Pinochet en portuguès L'editorial Campo das Letras ha editat en portuguès un llibre del periodista i escriptor xilè Pablo Azócar, que té com a títol Pinochet, epitafio para un tirano. Segons la nota de presentació distribuïda per l'editorial ahir, tracta d'una biografia breu, «una espècie de perfil periodístic», segons l'autor, que demostra l'obssessió d'Agusto Pinochet per «l'ordre i els rellotges». Pinochet sortí de l'escena «però no ha perdut ni un gram de poder» i ha esmenat el seu vestit de demòcrata sota el pretext del «consens» nacional xilè. «Aquest llibre aborda la figura de Pinochet com una crònica que fa referència als seus problemes de la infantesa, la seva relació amb les dones claus de la seva vida i, naturalment, la seva participació en el cop militar», comentà el rotatiu Diario de Noticias. EFE.

Arriba en castellà el crim més venut L'escriptor Carlos G. Reigosa publicarà ara en castellà la seva novel·la Crimen en Compostela, un vertader bestseller de la narrativa gallega amb el qual aquest periodista ret homenatge a Santiago, aquella ciutat mil·lenària «on les pedres parlen». Guardonada l'any 1984 amb el I Premi Xerais i amb més de dotze edicions al seu darrere, Crimen en Compostela va tenir la gosadia en el seu moment d'introduir en la literatura gallega, dominada fins ara pel món rural, elements de la novel·la urbana i de la novel·la negra, segons va afirmar l'autor. En una època en què a Galícia pocs escriptors «s'atrevien amb els temes urbans», Carlos G. Reigosa, actualment director de publicacions d'anàlisi i estil, va crear en aquesta novel·la dos personatges de sèrie que després reapareixerien en obres seves posteriors. EFE.

• Premis

Segovia obté l'Octavio Paz El president mexicà, Ernesto Zedillo, lliurà ahir el Premi «Octavio Paz de Poesia i Ensayo 2000», al poeta, assagista i traductor espanyol Tomás Segovia en la seu de la Fundació Octavio Paz en la capital mexicana. El guardonat, que arribà a Mèxic el 1940, és autor d'una trentena de llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha estat professor en la Universitat Nacional i en el Col·legi de Mèxic. Segovia rebutjà fer un discurs formal i llegí unos poemes de la seva obra durant la cerimònia d'entrega del premi, convocat per la Fundació el 1998 amb l'objectiu de reconèixer la trajectòria de poetes i assagistes que hagin realitzat aportacions en la vida literària. El premi Octavio Paz de Poesia i Assaig ha estat lliurat al poeta xilè Gonzalo Rojas en 1998; al poeta, traductor i assagista brasiler Haroldo de Campos l'any passat, i ara, a Tomás Segovia. EFE.