Les tropes alemanyes del general von Arnim són abatudes pels
anglesos, i a Verdun, el general Guillaumat fa fora els alemanys
fins al mateix punt d'on aquests havien sortit el 21 de febrer per
conquerir la ciutat. La Primera Guerra Mundial entrava així en la
seva etapa més decisiva. Al mateix temps era promoguda arreu de
França una gran campanya contra l'espionatge.
No és estrany, puix la tasca de propaganda dels agents alemanys
s'havia intensificat entre els rengles de l'exèrcit per tal de
convidar a la deserció.
Unit això al fracàs de l'ofensiva de Nivelle en el Camí de les
Dames, a partir del primer dia d'aquest mes d'abril són excitats
els ànims dels soldats francesos i es fomentà per primera línia la
crida a la indisciplina. D'aquesta manera sorgiren entre els
regiments de França greus motins, i els altres soldats, a causa de
la fatiga dels tres anys de guerra, i molt per la propaganda
enganyosa dels alemanys, demanaven que se signàs tot d'una la
pau.
El general Pétain fou nomenat, aleshores, cap suprem de
l'exèrcit francès per tal de posar ordre entre els seus homes. Va
haver de reaccionar enèrgicament contra els grups rebels i va haver
de castigar molts soldats pacifistes. A París, al mateix temps, es
donava una gran batuda per capturar i empresonar els que predicaven
el pacifisme.
Així, Miquel Almereyda, director del periòdic Le Bonnet Rouge
fou tancat a la presó i se suïcidà (o el «suïcidaren») dins el seu
calabós. Altres molts periodistes i intel·lectuals foren també
detinguts. El ministre de l'Interior, Malvy, fou jutjat per alta
traïció i condemnat a desterrament.
Per altra banda, Caillaux, que havia estat president del Consell
de França, i que era diputat, fou enviat a presidi acusat d'alta
traïció contra la pàtria. Tots aquests assumptes feren que sota el
poder de Clémenceau, nou president del Consell, fos instaurat a
França un règim transitori de dictadura militar i policíaca, tan
rigorós que acabà totalment amb l'espionatge i durà fins el mateix
dia en què fou signada la pau de Versalles.
Escriu l'historiador Cardona Castro que «amb una furia que no té
comparació possible, milers i milers d'homes varen caure a Verdun
per un pam de terra. Aquest era el paper del simple soldat, molt
important, ja que en aquell infern d'embuts i dinamita la moral del
soldat ho era tot...
Aquesta guerra de desgast, amb la mancança constant de queviures
i el grandiós sacrifici de vides humanes, causà una angoixa
creixent a tots els països i els partits més extremistes
aprofitaren el moment per commoure els esperits i conduir-los a la
revolució social...».
Sembla que el tassó ja vessava un gra massa i que el pacifisme
era la doctrina més vàlida en aquell terrible i caòtic
holocaust.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.