Periodista, poeta i eventual creador de llibres per a públic
infantil, el portuguès Manuel Antonio Pina donà ahir a conèixer a
Palma, al Centre de Cultura de Sa Nostra, la seva personalíssima
«poètica de la memòria».
Llibres com Quelcom semblant a això, la mateixa substància o el
darrer Cap paraula i cap record són la procedència dels poemes
recitats ahir per l'autor, nascuts en el seu dia d'una ferma
concepció de la poesia com expressió de la memòria, de l'individu
que es descobreix i sorprèn a si mateix en revelar-se contra el
paper, de la nostàlgia envers l'estat de màxima puresa del ser, la
infantesa, aquell moment de virginitat quan no hi ha memoria, ni
«cap paraula i cap record».
Resident al seu Porto natal, Pina aprofità la seva estada a
Palma per formular la seva reflexió entorn a l'actual producció
literària a Portugal, on l'individualisme de les veus és la tònica
més assentada i amb prou feines es pot parlar de tendències
dominants. «A Portugal, cada poeta és una escola», apuntà,
observant que es tracta d'una situació força semblant a l'acusada
per la literatura hispànica d'avui.
Tot i el pes d'aquesta individualitat poètica, Pina destacà
també el paper desenvolupat per Fernando Pessoa, sense dubte un
dels autors que més influència ha exercit en l'actual panorama del
gènere, «tant per bé com per mal»: com a exemple de poeta de la
postmodernitat, Pessoa revelà la idea que en cada poeta conviuen
molts poetes que defensen poètiques molt diferents, en constant
diàleg. «Després d'això, és molt difícil acceptar una poètica
acadèmica, un únic camí». El que és «indubtable», assenyalà, és la
influència general de Pessoa, tant entre els seus defensors com
detractors. I és que, per Pina, tan important és la influència
positiva com la negativa, l'«angoixa d'influència» d'aquells que
neguen la petjada de Pessoa malgrat no poder evitar-la: «la memòria
no perdona. Oblidar és impossible».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.