Els Òscar sucumbiren a 'la bellesa americana'

L'òpera prima de Sam Mendes amb cinc estatuetes i «The Matrix» foren els grans guardonats

TW
0

Una cerimònia llarga, tediosa i amb poques sorpreses va donar la victòria a la pel·lícula American Beauty amb cinc Òscar en aquesta 72a edició dels premis de Hollywood, que també va tenir guardons per a les innovadores tècniques de The Matrix.

A més del guardó a la millor pel·lícula de l'any, la tragicomèdia sobre una família nord-americana que es desenvolupa a American Beauty va obtenir premis per al seu director, Sam Mendes, el seu actor principal, Kevin Spacey, la seva fotografia i el seu guió original.

Va ser una victòria anunciada no només per l'enquesta publicada pel diari The Wall Street Journal dies abans de la cerimònia o per l'èxit d'aquesta petita producció entre el públic, sinó per la major part dels crítics i travesses sobre els Òscar.

Però per aquest «clímax» precipitat, en el qual la majoria dels guardons esmentats foren entregats corrents, es va haver d'esperar al final d'una cerimònia que, malgrat les promeses, fou llarga, lenta i amb poc suspens.

«Els amics no són només els que et diuen que ets sinó els que et mantenen en focus recordan-te el que no fas bé», afirmà Spacey amb l'Òscar a la mà i oferint la seva dedicatòria a aquells que havien assenyalat les seves errades.

L'auditori va estar més ple d'aquells que volgueren recordar a aquest actor en el seu segon Òscar com n'era de bo jutjar per l'ovació que va rebre en la seva victòria com també la d'aquesta pel·lícula, que produïda per 15 milions de dòlars (dos mil milions de pessetes) ja ha superat els cent.

Situació enutjosa

L'únic que va mancar a l'escenari per celebrar la victòria d'American Beauty va ser la seva protagonista, Annette Benning, que no va poder pujar a l'escenari en el seu avançat estat de gestació perquè el triomf en aquesta categoria se'l va endur la inexperta Hilary Swank pel seu treball com la jove de sexualitat confusa de Boys Don´t Cry.

Swank va tenir un record especial per a la vertadera Brandon Teena, una al·lota sexualment confusa que va ser assasinada el 1993 per haver-se fet passar per un al·lot. «El seu llegat viu a la nostra pel·lícula, per recordar-nos sempre que siguem nosaltres mateixos, siguem el que dicten els nostres cors i no ens conformem», va dir la jove actriu de 25 anys.

«Hilary ha oferit una interpretació fantàstica i no crec que sigui just veure aquests premis com una competició», declarà a la premsa Warren Beatty en referència a la derrota de la seva esposa, Benning.

Ell sí que s'emportà el trofeu a casa, guardonat amb el premi Thalberg per la seva carrera com a productor, però també va oferir un dels espectacles més avorrits d'aquesta vetlada amb un discurs que més que emocionat va sonar a preparat.

Més afectat sonà l'actor Michael Caine en aconseguir el segon Òscar com a millor secundari per Las normas de la casa de la sidra, pel·lícula que en el decurs de les més de quatre hores de durada de la cerimònia passà de ser una de les principals rivals, amb set candidatures, a una de les majors perdedores, ja que obtingué només dues estatuetes.

«Com mentre m'aplaudien estava d'esquena, de camí a l'escenari, només em vaig adonar que s'havien posat drets quan em vaig girar. Això em va deixar sense parla i no és una cosa que em passi habitualment», confessà després l'actor britànic.

L'altre Òscar per a aquesta pel·lícula va anar a parar a mans del seu guionista i l'autor de la novel·la, John Irving, que aprofità l'ocasió per defensar el dret a l'avortament.

La major sorpresa de la cerimònia la va donar The Matrix, que va fer realitat les quatre estatuetes a què aspirava, totes elles en categories tècniques, que premiaren un film que està preparant les seves pròximes seqüeles simultàniament i que fou un èxit de taquilla gràcies al seu caràcter innovador.

«Amb els pròxims The Matrix volem sorprendre i anar més enllà. Volem pensar que estam en la cresta de l'ona», afirmà Zach Staenberg, guanyador dels Òscar per efectes especials amb aquesta cinta.

Les bromes de Billy Crystal, en ocasions massa properes a la política local nord-americana, en altres més pròximes al món del cinema, no aconseguiren donar més brillantor a l'auditori Shrine de Los Angeles, que amb els seus homenatges als nins actors, als morts d'enguany o a la música a les pel·lícules, entre altres, va alentir la marxa de l'entrega dels premis.

Una altra victòria va ser la d'Angelina Jolie com a millor actriu secundària per Girl Interrupted, que expressà la seva alegria de tenir el seu propi Òscar després d'haver crescut sense poder jugar amb el del seu pare, l'actor Jon Voight.

Premis menors

Els documentals One day in september, d'Arthur Cohn i Kevin McDonald, i King Gimp, de Susan Hannah Hadary i William A. Whiteford, varen assolir l'Òscar al millor documental i al millor curtmetratge documental, respectivament.

L'exmembre de Genesis Phil Collins va obtenir l'Òscar a la millor cançó pel tema You'll be in my heart, la cançó principal de la pel·lícula de Walt Disney Tarzan, que gravà en cinc idiomes.

D'altra banda, la pel·lícula Topsy Turvy, de Mike Leigh, va obtenir els premis al millor maquillatge i al millor vestuari.
El cineasta polonès Andrzej Wajda va rebre també un Òscar pel conjunt de la seva carrera i és considerat com el mestre indiscutible del cinema polonès de postguerra.

«Accept aquest honor com un tribut al cinema polonès», digué el veterà Wadja, de 74 anys, en rebre el seu premi.
Testimoni de l'agitada història del seu país, Andrzej Wajda està profundament lligat a la cultura i la literatura poloneses, en la qual s'inspirà per fer gran part de les seves pel·lícules.

El sexto sentido, La milla verde i El dilema foren les grans perdedores.