Comença als Estats Units un cas típic de greu histèria
col·lectiva que farà trista fama arreu del país. Dues al·lotes,
Elizabeth Parris, filla del capellà de Salem, i la seva amiga,
Abigail Williams, declaraven que havien estat embruixades i
acusaven de la suposada malifeta una dona negra anomenada Tituba,
serventa a casa del clergue, i tres persones més. Asseguraven que
aquells ciutadans s'apareixien durant la nit en forma d'espectres
per tal de torturar"les i espantar"les. El contagi entre les
al·lotes de la població fou total. I totes anaven d'un lloc a
l'altre, com boges, parlant del tema, que s'embullava i es
complicava més i més. L'epidèmia de por esdevingué una autèntica
xarxa d'acusacions i molts habitants foren detinguts i empresonats,
entre d'ells el que havia estat abans el capellà de la parròquia
local, George Bourroughs. Tanmateix, la psicosi es propagaria pels
pobles dels voltants, com Andover i Gloucester.
Les «bruixes» i «bruixots» capturats ja eren, aleshores, cent
cinquanta. John Ballard definí la forma de conèixer definitivament
els culpables. Elizabeth i Abigail tocarien els cossos dels
presoners i només pel tacte ja sabrien els que estaven en possessió
del diable. Vint"i"cinc dones i sis homes foren portats a judici.
Dinou dels acusats varen esser condemnats a mort, George Bourroughs
el primer de tots ells. Molt poca gent protestà contra el procés
però un destacat sacerdot de Boston assumí la defensa dels suposats
culpables i demostrà que tot plegat era una bogeria. Dos anys
després, els mateixos magistrats rebutjaven la falsa prova de les
aparicions i només tres dels acusats eren sotmesos a condemna.
Tanta sort que més tard els indultaren. I quatre anys després, el
jurat declarava públicament estar penedit de la manera precipitada
de com s'havien pronunciat les sentències sobre víctimes innocents.
Això va fer que el 1711 fos repartida la suma de sis"centes lliures
entre les persones que havien estat afectades per les
sentències.
Una obra teatral d'Arthur Miller tracta sobre aquest tema. I
mirau per on, una altra bogeria «inquisitorial» tenia lloc a
Mallorca, contra els criptojueus o xuetes, amb tota la parafernàlia
dels mata"heretges i dels mata"bruixots. Maleït 1691.
Però la gent era propensa a creure aquestes coses. D'aquells
anys és la carta d'un capellà anomenat Surin i que deia, tot
convençut: «No sé com podré aclarir"li el que m'ha passat en
aquests anys i com aquest espectre es va unir al meu esperit sense
llevar"me la consciència de la meva llibertat i de la meva ànima,
però el que és cert és que es manifestà en el meu interior com un
altre jo i vaig quedar com si tingués dues ànimes, de les quals una
no posseïa cos... I em sent en estat de condemnació, mancat de tota
esperança i ple de dolor al davant d'aquesta ànima estranya que
sembla esser la meva. Quan vull parlar la meva boca no es vol
obrir. Estant a la taula no puc portar els aliments als meus
llavis. Durant la confessió el cap se'm posa en blanc i oblit
totalment els meus pecats i sé ben cert que el diable habita dintre
de mi...».
Supòs que la psiquiatria ha salvat molta gent de la foguera
pública. Tanta sort.
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.