A la vila de Larisa mor Hipòcrates, metge grec, considerat
universalment com el fundador de la medicina científica. Coneixem
alguns dels seus detalls biogràfics i també de la seva ciència i
del seu pensament gràcies al seu gran nombre d'escrits,
especialment aquells que són el recull de les doctrines mèdiques
més notables de la seva època, com és el cas del Corpus
hippocraticum. El major mèrit d'aquest savi fou el de separar la
medicina de les pràctiques religioses.
Un dels seus principis o idea fonamental fou el de considerar la
salut com el resultat de l'equilibri entre els quatre humors,
aquells que anomenava sang, pituïta, bilis i atrabilis. La fama del
metge es va estendre fins a l'Àsia i Artajerjes. Envià un dels seus
homes de confiança a la seva presència per tal de pregar-li que
anàs allà i s'oposàs als dissortats progressos d'una epidèmia que
delmava l'exèrcit persa. Hipòcrates rebutjà magnífics oferiments
amb els quals el volien seduir i la seva resposta al sàtrapa
encarregat de gestionar aquella missió que l'honor li prohibia
auxiliar els enemics de la seva pàtria. Havia nascut a l'illa de
Cos, cap al 460 aC. i descobert per les generacions posteriors,
esdevindria un autèntic símbol. Però no estam gens d'acord amb la
posició d'Hipòcrates en el tema d'auxiliar, en cas de necessitat,
un enemic. La noblesa de la medicina no fa distincions entre els
malalts, ni per la seva raça ni per la seva fortuna ni per la seva
ideologia. La deontologia mèdica així ho mana i aquesta filosofia
ha estat reiterada des de les convencions de Ginebra. Però tornem a
la vida del savi i diem que pertanyia a la família dels
Asclepiades, que, segons la tradició, descendien d'Esculapi.
Destacà, ja en aquell temps, cronologia sempre discutible dins un
cert parèntesi, la decisiva importància de la dietètica. També és
dubtosa l'atribució d'una part de la seva obra. Però el Corpus
hipocràtic, presenta, així i tot, un mateix esperit d'uns texts
molt didàctics escrits en dialecte jònic. Hipòcrates, per altra
banda, influí d'una manera quasi absoluta en la medicina antiga i,
a través de Galè (131-210), també grec i que exercia el seu art a
Roma, en la medicina medieval.
«Abominaren "deia Ramón y Cajal" Cató, Plini, Petrarca,
Boccaccio, Montaigne, Molière i Quevedo dels metges. Foren injusts.
Desconeixien que encara quan els més prestigiosos galens no arriben
a guarir, la seva presència anima quasi sempre el pacient angoixat.
I a més d'això, saben esvair les alarmes sense fonament, aporten
consells higiènics i solen triomfar sobre el dolor físic...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.