L'Acadèmia de Sant Sebastià dóna la benvinguda a l'arquitecta Garcia Inyesta

Elegida nova acadèmica l'abril de l'any passat, Neus Inyesta fou ahir la protagonista d'una solemne cerimònia d'ingrés, en la qual dedicà el seu parlament a evocar «la dansa del clarobscur» en un discurs dedicat a reflexionar sobre l'idioma comú de la Mediterrània, i en el qual repassà sumàriament però exhaustivament l'evolució dels elements arquitectònics definitoris del llenguatge unitari dels països banyats per les mateixes aigües.

Inyesta inicià el seu discurs amb una referència a Gabriel A. Alomar, atès que l'arquitecta cobreix amb el seu ingrés la plaça vacant que aquest autor deixà a l'Acadèmia amb la seva mort. Tot seguit, Inyesta abordà la reflexió sobre la identificació mediterrània com a «toc d'atenció sobre la disfuncionalitat dels límits i sobre el pluricentrisme d'una realitat que es resisteix a la quadrícula única i multiús de fronteres» en aquest principi de mil·lenni. «Els illencs sabem "observà" que som únics i irrepetibles, absolutament diferents dels nostres veïns més propers, però cosins germans dels més llunyans, perquè també sabem que a la mar les retxetes es dilueixen aviat».

Amb força poètica de gran intensitat, Inyesta evocà la cohesió de les cultures mediterrànies a través de la unitarietat i la diversitat del seu llenguatge arquitectònic, marcat per un joc de llums i ombres «que marca més que cap altra cosa la nostra personalitat mediambiental de coqueteig amb el sol»: és la dansa del clarobscur, «una de les manifestacions mé belles de l'idioma comú artquitectònic que té la Mediterrània.