«Poques autores són capaces de riure's d'elles mateixes»

"Saramago assegura que els novel·listes professionals poden tremolar quan un periodista publica una novel·la...
"Primer de tot, t'he de dir que sóc periodista de casualitat, ja que vinc del món del teatre i de cabaret. Els informatius de ràdio ja els he deixat perquè no podria i ara només faig un espai cultural, als matins, amb Josep Cuní... Però bé, mira, potser sí que és veritat que els periodistes poden disposar d'una visió més propera de la realitat.

"Creis, realment, que tots els homes només volen sexe i que totes les dones només cerquen casar"se?
"Sí, sí. Crec que la postura dels homes és molt intel·ligent, més honesta. En canvi, les dones sí que busquen sexe, però com una cosa permanent, que duri més. Jo tinc amigues que es troben desesperades, buscant un marit. També en tenc d'altres que viuen per fotre"li el nòvio a les amigues, com així passa amb uns personatges de la novel·la. Això és un tret molt característic de les dones d'avui.

"Però, a la vostra novel·la, homes i dones barregen aquesta actitud que els atorgau de bon principi...
"Sí, perquè el que jo volia era trencar una mica. Els homes novel·listes són capaços de riure's d'ells mateixos. Al contrari que les dones, ja que molt poques ho han fet. Per això admiro molt Patricia Highsmith i Dorothy Parker, per exemple, per la seva mala llet. Aquí intento riure'm de mi (i de les dones), que és una cosa que em diverteix molt. Tampoc no es tractava de fer un retrat fidel.

"Amb quina de les vostres dones us quedau, amb la histèrica i comprensiva Feli, la reprimida Tere, la grassa sense complexos Mercè o la tia bona sense cervell Iolanda?
"Amb cap d'elles. Jo sóc una mescla de totes. Però és curiós això de les esthéticiennes (jo hi vaig sovint), ja que és veritat que són així com les retrato, amb el seu ritual a l'hora de vendre't una cremeta o una pedra pómez... Quan entres dins el seu gabinet has d'acceptar les seves regles i deixar"te emportar, acceptar les seves extravagàncies. Quan t'ofereixen una crema, sempre t'han de llegir el prospecte i després inclouen dins la seva parla frases com «lleugera bellesa», que els donen un cert caire poètic, diferent.

"I a quin dels vostres homes triau?
"A cap, tampoc. Tan sols al que escriu obres de teatre. De tota manera, he de dir que el retrat del món del teatre és força fidel, perquè m'hi he mogut (hi vaig començar als 17 anys, fent de hippy, anant descalça i fumant tot el que em donaven els altres actors que eren majors que jo, cosa de què no me'n penedeixo). És veritat que hi ha autors d'obres infantils que es folren i que sempre tenen el desig de fer una obra per a adults. Els actors sempre en desconfien i miren d'afegir"hi coses, encertant algunes vegades, sense voler.

"Quin paper juga na Feli, dins la novel·la?
"És una mena d'aglutinadora. És la més rara i la que mira d'arreglar"ho tot. Tanmateix, vaig voler fer una mica de justícia, provocant que es quedés amb l'home més guapo. Tothom els té enveja. La mateixa enveja que se sol tenir per les parelles burres, per la felicitat que tenen, com la Raquel Mosquera i el Pedro Carrasco.

"«Feli, esthéticienne» sembla una novel·la per ser llegida en veu alta, per les contínues marques d'oralitat...
"És una cosa que m'obsessiona molt. I no poso més diàlegs perquè em reprimeixo. M'agrada fer sonar bé les paraules. Suposo que és una influència del teatre, que és cap on vull tirar ara. M'agradaria molt escriure una obra i en això estic.

"Deixaríeu el periodisme si això de la literatura us anàs bé, per tornar, potser, al treball d'actriu?
"No per ser actriu, ja que el que voldria és no treballar. M'agradaria molt dedicar"me només a escriure. De tota manera, molts companys ja m'han avisat que fins al cinquè llibre no arriben els lectors i que, fins llavors, t'has de plantejar que només escrius per a tu. Potser un premi com el Josep Pla acceleri aquest procés.

"Quina reacció esperau de la crítica, davant un volum tan picant i susceptible de controvèrsies?
"Vols dir? No crec que aixequi polseguera. Ja veurem... El primer llibre va tenir una bona rebuda i, ara, potser els crítics es tirin enrere per aquest mateix fet i perquè gaudeix d'un premi com el Pla, que té molta tradició.