El Myotragus, la cabra rosegadora, a la vista

Gairebé cinc anys després de la descoberta, el Museu del Bastió de sa Font de Ciutadella en presenta una exposició d'enorme interès.
Era l'hivern de 1995. Dos espeleòlegs rastrejaven el territori al nord-oest del terme de Ciutadella. Hi buscaven, com acostumen a fer els caps de setmana en les sortides al camp, cavitats naturals, o simples esquerdes, adés en els penya-segats, adés sobre el pla de la terra. Ho fan resseguint la veu de l'instint i guiats pels molts coneixements que porten acumulats de la geologia menorquina. Tenen, en una paraula, un olfacte finíssim, infal·lible, per detectar grans troballes prehistòriques, a vegades partint només d'un insignificant forat en una roca.

Ells són Josep Márquez i Pere Arnau, potser els espeleòlegs més agosarats i famosos de Menorca, autors de fabuloses descobertes arqueològiques, com ara les coves des Càrritx i des Mussol, el contingut de les quals ha fet la volta a les universitats de mitja Europa. La seva tasca de rastreig ha permès recuperar veritables tresors relacionats amb la vida animal i humana de les èpoques més remotes.

A més a més de les troballes des Càrritx i es Mussol, l'expedient d'aquests increïbles talps del subsòl menorquí s'ha excel·lit també amb la localització de la cova C-2, que ha posat al descobert la més extraordinària acumulació d'ossos de Myotragus mai no coneguts a l'illa. El detall essencial és que es tracta d'un dipòsit de fauna prehumana, és a dir, anterior a l'ocupació de l'illa per part de l'home.

La cova C-2 és situada a prop de punta Nati, a l'extrem de mestral del terme de Ciutadella. L'entrada a la cova es realitza per un petit forat d'1'50 metres de profunditat, però no és la seva entrada original, ja que aquesta es troba sedimentada i uns 30 metres més al sud. La cavitat s'obre en uns terrenys d'estructura càrstica. El jaciment que s'hi contenia ha posat en mans dels científics 1.744 ossos d'espècies vertebrades, com també 282 closques de gasteròpods. La major part dels ossos de vertebrats pertanyen a animals d'època prehumana, cosa que aporta a la descoberta la importància excepcional.

En efecte, fins ara els jaciments paleontològics de Menorca havien lliurat relativament pocs especímens faunístics. I així l'estudi de la paleontologia general de vertebrats a les Balears s'havia de basar gairebé sempre en els estudis corresponents a les poblacions mallorquines. D'aquesta manera, el coneixement específic sobre Menorca s'havia cobert, en molts casos, a través de les extrapolacions del que se sabia de les investigacions de Mallorca, suposant que, si fa no fa, es podien establir paral·lelismes per a Menorca.