La cançó de La samarreta vermella encetà a les 12.00 hores del
matí La gran bugada a la Fundació La Caixa. Un auditori ple de gom
a gom, encisat i embadalit des de la presentació de l'espectacle
musical que s'insereix dins del cicle de concerts familiars,
participà encantat en aquesta singular oferta en la qual a través
d'una cantat es rendeix homenatge a una rentadora de roba.
La gran bugada, amb música d'Alec Roth i texts de la poetessa Jo
Shapcott, esdevingué un espectacle total, esquitxant amb força el
públic que hi prengué bona part en ell fent les veus del cor. Des
del primer moment en què el presentador de l'espectacle, el
clarinet Albert Gumí, pujà sobre l'escenari, el prodigiós fenomen
de la comunicació s'aconseguí. D'ençà d'aquell inicial moment, es
perllongaren les dues hores que gairebé durà el concert. La veu
mestra del baríton Jordi Ricart, encetava les cançons acompanyat, a
més de per Gumí, pel violoncelista Lito Iglesias i el piano de
Jordi Vilaprinyó. Així, se succeïren temes com ara El cant del
mitjó desaparellat, La guerra dels mocadors, La cançó del bressol
de madame Le Duvet, Calçotets o La Cançó del jersei estès.
El punt i final al concert el posà El cor de l'estenedor on el
públic amb les seves veus s'identificà amb les robes que havien
passat prèviament per la bugada fent palesa la seva alegria per
poder passar unes hores al Sol.
Aquest concert, que s'estrenà a Londres ara fa quatre anys,
esdevingué a més de molt entretengut, en un espectacle didàctic i
amb grans dosis d'imaginació i sensibilitat artística. A través del
seu art, els tres músics i el baríton Jordi Ricart posaren en
relleu que les reivindicacions dels calçons blanc, la marejada
col·lectiva de tota la bugada després de passar pel centrifugat, el
fet que un mitjó lluny del seu parell s'acabàs deprimint o la
guerra que organitza un fràgil mocador, entre d'altres sentiments i
experiències...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.