El periòdic independent La Roqueta, que surt a rotlo cada
dissabte i que es ven a la llibreria del Pas d'En Quint al preu de
dos cèntims, esmenta, no poques vegades, personatges populars de
Palma i així, gràcies als seus humorístics redactors, resten entre
les seves pàgines, rescatats de l'oblit. Un d'aquests protagonistes
de la vida ciutadana és un tal Juanito Batle...
«No debades podem dir, idò, que tots els que es passegen pel
Born els capvespres, són homes de carrera. Però encara no són
aquestes les carreres genuïnes, pròpies i clàssiques de la nostra
terra. Per aquestes heu d'anar, com qui no ser-ne res, en el camí
de Ronda. Carretons i carretoners a balquena creuen d'una banda a
l'altra la carretera. Allò pareix un món nou. Allà per la porta de
Sant Antoni, davant el pòrtic neogrec dels hostals i les porxades
megalítiques de tavernes i figons. Allà En Rayo i En Beia i en
Cohete. Allà Ets Cigüenyos amb mocador de seda pel coll i la color
trencada per la color i la mala vida. I allà el trobareu, En
Juanito Batle, rei d'aquells entorns, emperador dels calaveres de
la vila d'amunt, glòria del Pont d'Inca, de S'Hostalet i d'Es
Molinar, delit i hermosura de les fires i festes dels pobles dels
voltants on ballen i corren. És ben segur que el coneixeu! És ben
segur que heu vist un catrinet lleuger com una canastra, per on
guaitava la cara xata d'un bulldog, al costat de l'amo, un bell
home, alt i poderós, tot afaitat, ple d'anells, fumant un
Peninsular amb una gran boquilla d'escuma. És ell. Es passa la vida
endoiant amb el carretó. Surt a les dues i mitja del capvespre,
pren cafè a Santa Maria, davalla a veure les al·lotes de Son Flor,
s'atura a Establiments a mirar un poltre, gira de cap a Marratxí,
toca en el Pont d'Inca, ve a Ciutat, i llavors, ja de nit, pren de
cap a Bunyola on hi ha ball. I això cada dia mutatis mutandis».
En altres paraules, un bon vivant, un play-boy que feia servir
el seu carretonet lleuger com avui, un dels seus col·legues, fa
servir l'automòbil descapotable. Però quina Ciutat de bauxa i
entreteniment ens pinta aquest redactor sota el seu pseudònim
«Clavell de moro»? La Rambla i el Born per estirar les cames tots
els dies de l'any a encesa de llums, jugadors en els cafès que
mouen cartes i dominós, colles fermadores de «literatos de
invierno», parelles de festetjadors... i poca cosa més. El contrast
és la feina urbana, la síquia de l'aigua de la vila que han de
compondre de deu dies deu i el mateix, de la canonada del gas,
dissorts de les que fan responsable el pas del tramvia... i
l'enllumenat del Born només serveix per veure com està de fosc tot
allò. I què més s'esdevenia aquella primera desena de març? Hi
havia venda de siurells al Ram, Joan Alcover presentava un llibret
de poesies, s'acabava la temporada de teatre amb el drama Carlos II
El Hechizado i començava la de Circ i la premsa «seriosa» donava la
trista notícia d'una gran epidèmia de pesta a Sicília.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.