És publicada per Ullstein A.G. de Berlín la segona part,
titulada Der Weg Zuruck o El retorn, de la famosa novel·la Sense
novetat al front, obra d'Erich Maria Remarque, enmig d'una gran
expectació en els cercles literaris. Dos anys després, els llibres
de Remarque són llançats a la foguera nazi i per estranyes raons,
varen estar exhaurits fins molt després del 1945. Els
intel·lectuals que identificaven pacifisme amb derrotisme, ja fos
en els dies de la guerra, ja en els temps de la reconstrucció,
explicarien, potser, l'oblit. Der Weg Zuruck relata el camí de la
tornada a casa, a la vida, a la pàtria i a l'existència civil. El
drama dels derrotats que han de fer el camí de la humiliació. Són
milers i milers de persones afamagades, cansades, esgotades, però
després de tot, ben contentes, puix han pogut fugir de
l'infern.
«La ciutat ens cau al damunt, ens atreu. Allà la tenim, alenant
una llum quasi salvatge; s'acosta, els braços ben oberts. I
nosaltres anam al seu encontre: un tren de soldats, un tren de
repatriats que procedeixen del no-res, un tren farcit de gegantines
esperances. Ens apropam més i més, hi anam a cuita correns com
bojos; els murs ens vénen a camí i ens hauríem d'esclafar contra
ells de seguida. Solquen l'aire els llamps i ressona el tro.
Després, a l'estació, una onada de renous i veus a un costat i
l'altre del vagó. Plou amb força i el moll de càrrega rellueix sota
l'aigua de la pluja, i hi entram amb un salt, sense pensar-ho dues
vegades. El meu gos bota amb mi des de la porta. S'estreny contra
les meves cames i tot dos junts correm, enmig de la ruixada,
escales avall...».
Tanmateix el cinema se'n va fer ressò i la novel·la de Remarque
ha estat portada diverses vegades a la pantalla i la televisió.
Erich Maria Kramer, anomenat Remarque (1898-1970) esdevingué
d'aquesta manera el profeta de la novel·la realista i antiheroica
sobre la Primera Guerra Mundial i amb una projecció eficaç sobre
els conflictes que es desfermaren després, amb extremada violència,
arreu de la Terra. Remarque fou testimoni del gran holocaust de la
Segona gran guerra, de Corea, Indoxina, Vietnam...
«Un hospital de campanya per a gasejats: casos greus que ja no
poden ser translladats. Cares blaves, cares de cera, cares verdes i
ulls morts, destrossats pels àcids; moribunds amb sorolls al pit,
atacats de vòmits. Tots se'n volen anar i tenen por de ser fets
presoners... Els volem consolar, els deim que els americans
tindrien millor cura d'ells, però no escolten les nostres
paraules.
Ens criden una i altra vegada, pregant-nos que els portem amb
nosaltres. Són terribles aquestes crides. Les pàl·lides cares tenen
un aspecte irreal en aquest aire pur. Però la cosa pitjor és la de
les barbes: estranyament viuen només per a si mateixes, dures,
egoistes, creixent amb força sense atur, recobrint la barra amb una
negra capa molsosa que es nodreix més quan més s'afebleix
l'home...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.