Les cent vint jornades de Sodoma (1784)

Miquel Ferrà i Martorell06/03/00 0:00

Tancat a la presó de La Bastilla, Donatien Alphonse"François de Sade (1740"1814), marquès de Sade, enllesteix, segons dades de la seva correspondència, una de les seves obres més immorals, polèmiques i escandaloses, la que porta per títol Les Cent Vint Jornades de Sodoma, producte o fruit de la degeneració que afectava no només la seva persona sinó també, segons llegim en els textos que parlen dels costums de l'època, de tota una colla de senyorots de l'aristocràcia versallesca. Però Sade els superà tots. Explica un dels seus biògrafs que a la presó estant, «dominat pel terror i l'angoixa, se sentia ferit pels seus espantosos malsons i imaginava tot el que és imaginable en els abismes del que és terrible i monstruós. Els seus dies i les seves nits estaven poblats de somnis de sang i excremencials, que potser mai realitzaria però que l'ajudaven a penetrar dins els caus més obscurs de l'ànima humana, descobrint dimensions de l'esperit que fins ell ningú no havia sospitat i obrint camins prohibits de la psicologia i de la psiquiatria...».

Diu aquest biògraf de Sade, Sánchez Paredes, que «tota la maldat de la qual és capaç l'home, són descrites en aquestes pàgines». I així assistim a trists episodis d'incest i relacions nefàries, adulterines i sacrílegues. Flastomies, misses negres i violacions de consciència mitjançant impostures en el sagrament de la confessió. Prostitució, corrupció de menors, sadisme i masoquisme actiu i passiu. Profanació de cadàvers. Coprofàgia. Afrodisíacs i al·lucinògens al servei dels baixos instints de l'home. Mutilacions i assassinats enmig del sexe, antropofàgia i els turments més refinats com a estimulants de la força genèsica de l'espectador. Realització de diversos actes sexuals que van des del simple acte de despullar"se fins al cunnilingus i la fellatio, tots ells simultanis dins una sala amb els murs coberts de grans miralls que multipliquen les obscenitats. Animalisme. Relacions hàptiques entre éssers humans i objectes. Banys excrementicis. Èxtasis alentits després de veure agonitzar algú durant hores i hores per fam, malaltia, enterrament en viu, foc o qualsevol altre suplici. Explica també l'exquisidesa del plaer en el sotaventre que, segons ell, només es pot sentir contemplant una desena d'angúnies successives d'un ofegat, al qual se salva de la mort un cop i un altre, per a fer"lo morir en el darrer. I el plaer orgiàstic de contemplar un incendi que ha provocat l'observador i que quan escolta els crits de les víctimes innocents es masturba. Voleu més degeneració i bogeria? Voleu un més complet evangeli del diable? Idò fa pocs anys que un poeta del sud de l'illa, ja mort, lloava a la premsa, en català, aquesta obra, com una de les millors que ha produït la literatura universal. No cal dir que li vaig perdre el poc respecte que encara li tenia.