Corrien els darrers anys del segle IV quan el papa Gregori el
Gran tingué la pensada d'establir el temps que ara es coneix com a
quaresma.
Amb ella desitjava instaurar un temps de penitència i d'oració, de
dijunis i de recolliment i, per sobre de tot, d'abstinència...
Batejà aquests quaranta dies previs a Pasqua com Carnes Tollere o
període de carns privades i prohibides.
La proposta es feia amb la ferma voluntat de purgar els pecats
dels mortals, però el capgirament de la societat davant aquesta
iniciativa fou prou reaccionari.
Amb els anys i els segles, el terme etimològic que l'esmentat
papa instaurà invertí el seu sentit i acabà definint els seus dies
previs amb un temps de bulla i de desenfrenament, de burles i
d'escarniment. No res quedava per dir i no res estava prohibit en
uns dies en els quals la permissivitat i la llicència estaven ben
presents durant les vint-i-quatre hores del dia.
A Mallorca la picaresca i la burla del carnestoltes es revesteix
de jocs, molta disbauxa i gloses verdes i de picat. Tota la
societat perticipava en la festa, que era grossa.
La professora de la UIB Caterina Valriu és avui
dia una de les principals estudioses de l'antic carnestoltes, del
de finals del segle XIX i principis del XX, període en què arribà a
la seva màxima esplendor, però després va ser eradicat de cop
durant la repressió franquista.
Esmenta que per a la disfressa tot el que hi havia per casa
servia, i que els llençols eren una de les robes més retudes. Era
la disfressa de bolicot, típica de la gent que s'arreglava amb allò
que tenia al seu abast sense haver de comprar res. Com a molt a
partir dels anys vint les classes socials amb més possibilitats
començaren a introduir la tendència de comprar algunes coses, i
començaren a conèixer-se aquestes disfresses com les disfresses de
la guapa. Als anys trenta també es començaren a fer comparses per a
les quals es feien disfresses especials per anar a voltar la
rua.
Aquest era el carnaval més popular, el dels jocs com ara tocar
baula a les cases i partir a córrer, el de tirar tests, treure
carros fent-los desaparèixer, socorrar les faldes i, sobretot, el
de donar broma. Per a aquesta festa allò més impor- tant era
canviar la imatge, cercant de perdre per un dia la pròpia
identitat.
Amb la cara tapada per una careta començava un joc d'intrigues
aprofitat sobretot per les dones. Amb «veu de mascareta», aguda i
estrident, s'apropaven als homes de la família o coneguts treient a
la llum aspectes de la seva vida privada en to de burla. El joc
concloïa quan aconseguien una cita i els despullaven dels doblers
que portaven al damunt. Després se n'anaven tal com havien arribat
sense descobrir la seva identitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.