El Castell de Santa Teresa (1577)

Amb aquests mots acabava el darrer capítol de la seva obra Castell Interior o Els habitatges, Teresa de Cepeda y Ahumada, Santa Teresa de Jesús, Doctora de l'Església, obra considerada com la millor d'aquesta autora, que escriví durant la seva plena maduresa espiritual. El llibre classifica els graus de la contemplació mística. A través de les seves pàgines, el lector, hi troba tot allò que donà fama a tan interessant literata i que és el resultat de l'essència del seu pensament, és a dir, la suma o unió del recolliment contemplatiu i l'activitat pràctica. I en el rerefons de tots aquests textos, és de notar o remarcar, la vivor espontània de tan singular monja, la tonalitat cordial i afectuosa que se'n desprèn, el detall de la realitat quotidiana...

«Ai! Germanes meves! Com us puc jo esmentar totes les riqueses i tresors i delits que hi ha en el Cinquè Habitatge? Crec que seria millor no dir res de les que encara no he explicat, doncs no sabrem quina cosa dir, ni l'enteniment ho sabrà entendre, ni les comparacions poden servir per declarar-lo, puix són molt baixes les coses de la terra per a tal objecte. Enviau-me, Senyor meu, un poc de llum del Cel, per tal que jo pugui donar alguns d'aquests habitatges a les vostres serventes; doncs sou servit que gaudeixin algunes d'elles tan ordinàriament d'aquests goigs, que no sien enganyades, transfigurant-se el Dimoni en Àngel de llum... Així dic ara que encara que totes les que portam aquest hàbit sagrat del Carme som cridades a l'oració i la contemplació, perquè aquest fou el nostre començament, d'aquesta casta venim, d'aquells sants pares del Mont Carmel, que amb tan gran solitud i amb tant menyspreu del món cercaven aquest tresor...». Així doncs, amb un sentit altament pedagògic dels textos, Santa Teresa condueix l'ànima d'èxtasi en èxtasi, pels set habitatges del Castell místic, fins abatre-la dins la sina de l'amor diví.

I es lamenta, Teresa, de les ànimes que són fora del Castell i dels governadors, majordoms i mestressales que no són capaços, amb el seu mal govern, d'atreure-les dintre dels seus murs. Diu que el Diable, tanmateix és un arbre que mai no dóna fruit. Explicava també com un home espiritual li havia dit que el que més l'espantava no era el que feia algú que es trobava en pecat mortal sinó el que deixava de fer...

Així doncs, Santa Teresa representa tota una filosofia, al meu veure, de la humilitat pràctica, ben sovint més enriquidora que qualsevol altre sentiment.