Haigh, el fals vampir (1949)

TW
0

La senyora Constance Lane, que resideix a l'Onslow Court Hotel de Kensington, presenta una denúncia a la policia sobre la desaparició de la seva amiga, la senyora Olive Henriette Durant"Deacon, vídua acomodada de seixanta"nou anys, també allotjada a l'esmentat hotel. Es va pensar en un accident però ben aviat les sospites varen caure sobre un jove, molt educat i de bona figura, John George Haigh, que també era hoste del mateix establiment. Malgrat les diferències en les edats d'una i l'altre, algú hi podia veure un cert sentimentalisme. Es descobrí que la senyora Durand"Deacon havia invertit els seus estalvis muntant amb Haigh un negoci a mitges. Per tal de dur a terme aquella inversió la desapareguda hauria visitat la gerència de l'empresa, la Hurtslea Products Limited, de Crawley. La policia cercà la fitxa de John George Haigh, nascut a Stamford el 1910, i comprovà que aquest ja havia estat condemnat a quatre anys de presó pel tribunal de Surrey el 1937 per haver practicat l'extorsió. Però això no era tot. El 1941 havia anat a presidi per complir vint"i"dos mesos de condemna, sentenciat per l'Audiència de Londres, a causa de robatori. Els primers interrogatoris demostraren que Haigh amuntegava les contradiccions i l'inspector Symes, d'Scotland Yard, començà les seves investigacions. A un terreny urbà, sense construir, hi trobaren una mena de banyera plena d'àcid corrosiu, sulfúric, i també alguns objectes, com un davantal, uns guants de goma i una pistola. De bell nou detingut i interrogat, Haigh acabà confessant: «Vaig destruir la senyora Olive Durand"Deacon amb àcid, la vaig reduir al no"res; ha quedat dissolta per a sempre, com un fantasma. I com em poden donar la culpa d'un crim si no disposen del cadàver? Els manca el cos del delicte. Li vaig disparar un tret al clotell. Llavors vaig anar a cercar un tassó. Amb un ganivet li vaig fer un trau al coll i vaig omplir el tassó amb la sang que brollava. I me la vaig beure tota. Llavors li vaig llevar l'abric de pells i les joies i vaig posar el seu cos dins la banyera. Després me'n vaig anar a prendre una tassa de te i en tornar, vaig omplir el recipient amb àcid sulfúric. Tot d'una, el cos començà a dissoldre's.

Així i tot hi vaig haver d'afegir més àcid perquè els ossos i algunes restes orgàniques encara no s'havien corroït amb el vidriol però, finalment, no en restà res. Fou una bona feina. Totalment eficaç...».

Tot i això, Haigh, volgué basar la seva defensa en el fet d'esser un pobre tronat amb la mania del vampirisme. Però la policia seguí més i més rastres i descobrí més víctimes mortals, igualment destruïdes amb àcid. Tranquil, Haigh ho confessà tot. Confiava en esser, només, internat a un psiquiàtric. Els metges l'examinaren acuradament i comprovaren un i altre cop que no era boig. La teoria del vampirisme li fallava. Fou condemnat a mort i penjat a la presó de Wandsmorth el 1949.