Els pares de Rubens (1571)

Joan Rubens fou perdonat. En cas contrari, el món no hauria conegut l'obra pictòrica universal de Rubens

27/02/00 0:00

El matrimoni format per Joan Rubens i Maria Pypelinckx era un dels que constituïen l'elit burocràtica d'Anvers. Ell era jurista famós i regidor de la ciutat. Convertits al calvinisme, s'hagueren d'exiliar a Colònia el 1567 i un cop allà esdevenia el conseller jurídic d'Anna de Saxònia, esposa del príncep Guillem. La qüestió és que la princesa i el jurista acabaren en el llit, que la cosa es va saber quan Anna infantà una nina que morí als pocs dies i que Joan Rubens fou acusat d'adulteri. Empresonat i jutjat, era condemnat a mort. I quan ja l'execució del reu es donava per inevitable, la seva muller, Maria, apareix en la seva defensa, una posició que restava reflectida en aquesta carta: «Estimat espòs, he rebut la vostra carta amb gran alegria, puix en el text hi veig la vostra felicitat pel fet que jo us hagi volgut perdonar. És que pensàveu que jo us guardava una negra rancúnia per aquell motiu? Mai no ho hagués fet d'una altra manera. Com haguera pogut esser jo tan dura i carregar encara més la vostra pena, sabent com és de gran el vostre sentiment de veure-vos ficat dins tan cruel lluita i temor? Jo, no ho dubteu, donaria amb gust la meva sang per tal d'ajudar-vos, si això fos possible. Estau tranquil que jo ja us he perdonat de tot cor i estaria ben contenta si Déu us donàs una mà i aconseguís el vostre alliberament. Esper que el Senyor escoltarà els meus precs i commourà el cor d'aquests poderosos senyors per tal que tinguin pietat de nosaltres. En cas contrari, jo també moriré de dolor. No podria escoltar la nova de la vostra mort, puix el cor se'm tancaria de seguida. No demanam justícia sinó pietat i gràcia i si no podem obtenir ambdues coses, què serà de nosaltres? No vull que us digueu mai més indigne espòs ja que tot és perdonat i oblidat. La vostra fidel esposa, Maria».

I Maria, plorant, pregant, amenaçant de fer córrer les veus de l'escàndol, aconseguint els doblers per pagar una forta fiança, aconseguia la llibertat del seu marit, primer vigilada, i el permís per tal d'establir-se i exercir la seva professió després en aquell mateix territori. Al cap de sis anys d'harmonia conjugal, neix, a la ciutat de Siegen, Pere Pau Rubens.

És curiós com les circumstàncies determinen el naixement d'un personatge il·lustre, moltes vegades per causes rocambolesques. Tal volta hauria estat més lògic que Maria Pypelinckx, ofesa, fugís de la vergonya pública i del record del seu marit i que aquest haguera estat executat en els soterranis de qualsevol castell, en secret, i igualment, soterrat, en un amagatall. El delicte era molt greu en aquella època...

Però succeí el que ningú no s'esperava. Joan Rubens fou perdonat pel príncep elector, per la justícia i per la seva dona. En cas contrari el món no hauria conegut l'obra pictòrica, universal, de Rubens, i en especial, la nuesa dels seus personatges femenins i els seus retrats i les seves composicions històriques i religioses de tota mena. Després de la mort de Joan Rubens, Maria tornà a Anvers amb els seus fills. Aconseguí que Pere Pau estudiàs amb el jesuïta Rombau Verdonck fins els setze anys i llavors el col·locà com a patge de la princesa Margarida de Ligne-Aremberg. Un cop aquesta es casa, Pere Pau torna a Anvers dedidit a seguir la seva autèntica vocació. Vol ser pintor. I Maria accepta de seguida el desig del seu fill i es posa en contacte amb Tobies Verhaecht, que era parent seu i pintor, el qual s'emporta l'al·lot al seu obrador. I neix l'artista.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL