Falange Española, fundada per José Antonio Primo de Rivera,
quallarà en els primers mesos d'aquell any. El nucli feixista,
heretat d'un cert promoriverisme, és a dir, de la Dictadura del
general Primo de Rivera, pare del fundador de Falange, completa la
seva ideologia amb la modernitat que li aporta el grup de les JONS
que en aquestes dates es deixa absorbir per aquella. Les JONS havia
publicava el primer número del seu periòdic el febrer del 19 35 amb
uns titulars i textos que deixaven ben clar quina era la política
que duien al carrer com ofensiva d'extrema dreta, compartint la
violència rural i urbana amb l'extrema esquerra...
«Es la nostra angoixa "deia l'esmentada publicació" el viure
diàriament dels espanyols, la preocupació pels seus patrimonis,
l'afany d'evitar la ruïna dels petits industrials i llauradors,
l'extermini definitiu de la fam i la misèria, el que ens condueix a
assenyalar i a insistir en la creació de sindicats emparadors,
responsables i lligats de manera autèntica als interessos de tot el
poble que treballa. No podem concebre l'Estat i la societat mateixa
sense aquestes formidables institucions que són els sindicats, així
com la necessitat imperiosa de sostreure aquests organismes a tota
influència internacional i tot servei a les grans cruïlles
revolucionàries del marxisme. El que és nacional i el que és
sindicalista, és a dir, la pàtria i el pa, com a passa vers el
Nacional"Sindicalisme...».
I els quioscs de les ciutats del país posaven a la venda aquest
i altres periòdics que ràpidament creaven dins l'opinió pública un
esperit de propaganda a favor de les ideologies feixistes que ja
havien triomfat a Itàlia i Alemanya. Mentre Ramiro Ledesma es
fotografiava a la Serra de Guadarrama amb el seu uniforme de «la
garra hispánica», sis urpes disposades de forma radial i brodades
sobre un «jersey» de coll pujat, el seu setmanari, «La Conquista
del Estado» duia com a titulars: «La Ambición Nacional. España,
sangre de imperio. Una vez debelados los residuos feudales de la
Monarquía, hay que ir adelante. Pues, España no puede momificarse
en una democracia burguesa y parlamentaria. Nuestra idea imperial
contra la reaparición marxista...».
Onésimo Redondo cerca el suport del catolicisme oficial al
davant de la proliferació dels centres obrers d'UGT i denuncia, un
i altre cop, en aquells papers de propaganda, la perillosa marxa
dels soviets sobre l'Espanya republicana i veu en la política
democràtica de Madrid una conspiració maçònica, i en el fons de
tot, l *acció diabòlica dels jueus a través dels «Protocols dels
savis de Sió»... De tot això en sortirà un esquadrisme que ven
periòdics feixistes en els caps de cantó i que té per eix la
violència pura i la lluita al carrer contra els seus adversaris
ideològics. Un periodisme, per tant, de propaganda i opinió, que
era seguit per les ambaixades dels governs de Roma i Berlín i que
el 18 de juliol de 1936, tant el Duce com el Führer coneixien molt
bé...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.