El violador fra Garí i el «Montserrate» (1602)

El capità Cristóbal de Virués publica a Milà el seu llibre Monserrate, redactat en llengua castellana però que ve a demostrar fins a quin punt el primer monestir de Catalunya és famós arreu d'Europa. Les pàgines d'aquesta obra ens narren, entre altres esdeveniments, la llegenda que donà lloc a la construcció del santuari. És aquesta: «Fra Garí era un ermità que habitava els paratges de Montserrat en temps del Comtat de Barcelona, a l'Alta Edat Mitjana. El comte Guifré el Pilós tenia, aleshores, una filla endimoniada que envià al virtuós ermità amb el prec fervent que la guarís. Però el religiós, temptat per la luxúria, la violà. I després la matà. Espantat pel crim comès, un cop l'hagué soterrada, s'entregà a una vida de dura penitència per espai de set anys i, despullat de tota vestimenta, marxava a quatre potes, com les bèsties. Visqué, doncs, de forma tan salvatge, semblant a una fera, tot aquell temps, fins que fou capturat per uns caçadors. Aquests, el portaren a Barcelona lligat amb una cadena. Havia perdut, fins i tot, el parlar, i els seus amos el mostraven enmig de les places públiques, barbut, brut com un porc i amb uns ulls plens de paor que defugien la mirada de tothom. Havia decidit de no ser mai més home i es considerava el més vil dels animals. Al seu voltant, la gent, curiosa, el compatia o esclafia a riure. I en una d'aquelles exhibicions, quan els infants li llançaven peladures de fruita i altres brutors, passà, pel davant d'ell, una senyora amb una criatura als braços. Mirà Fra Joan Garí amb gran pena i digué: Aixeca't! Els teus pecats han obtingut perdó! L'ermità obeí i restà dempeus, amb els ulls plens de llàgrimes.
Tots els presents, astorats, veren com tota la seva lletjor física descompareixia a l'instant. Sense saber encara el perquè va córrer vers el lloc on hi havia enterrat la seva víctima i destapant la sepultura, la trobà viva...».