La Palma gòtica no podrà presentar candidatura a Patrimoni de la Humanitat

Segons explicà Lafuente, la Unesco pretén ara enfocar les declaracions de Bé Patrimoni de la Humanitat envers valors no occidentals que, ara per ara, han quedat bastant a l'ombra. Les xifres així ho demostren: la major part de les declaracions han recaigut en conjunts històrics medievals o renaixentistes d'arreu d'Europa, que fan d'Espanya i d'Itàlia els països capdavanters en el còmput de declaracions.

El que vol la Unesco, explicà, «és equilibrar la declaració, no sempre reconèixer el valor d'Europa occidental, sinó fer prevaler ara els valors del Tercer Món. És per això que es valoraran sobretot els béns naturals i els mixtos, com també béns simbòlics com poden ser l'abolició de l'esclavitud». En la mateixa línia s'emmarca la proposta efectuada per la Unesco als països europeus amb més declaracions, a qui recomanà, a més de restringir les seves candidatures, «col·laborar amb el Tercer Món, ja sigui donant suport a les seves candidatures com potenciant"ne de pròpies que impliquin la mirada envers el món no occidental».

Tot i la mesura, Espanya tindrà enguany quatre candidatures, «prou de pes com perquè s'hagin de tenir en compte»: les ciutats d'Úbeda i Baeza, les murades romanes de Lugo, les esglésies romàniques de Boí"Taüll, i el jaciment d'Atapuerca. Són, emperò, candidatures que a parer de Lafuente surten del patró de conjunt històric que precisament la Unesco vol evitar, i que representen uns valors excepcionals, com és la importància científica d'Atapuerca.