L'equip d'«El Mar» a Berlín.

TW
0

«No m'ho esperava i, la veritat, ho agraesc moltíssim». Era la veu d'un emocionat Agustí Villaronga que acabava d'aterrar a Berlín per tal de rebre el guardó Manfred Salzgeber per la seva pel·lícula El Mar, basada en la novel·la de Blai Bonet. La distinció està dotada amb 30.000 marcs (devers dos milions i mig de pessetes) i amb la subtitulació a cinc idiomes (inclosos el japonès i el xinès).

El Mar, única contribució espanyola a la secció oficial i que es va projectar en català, va ser premiada amb aquest guardó privat per la capacitat de Villaronga de «situar la seva perturbant epopeia abans i després de la Guerra Civil espanyola». El film, segons el jurat, presenta «la vida com una cadena indissoluble de violència i culpa, mort i religió. No hi ha moral». «Aquesta confrontació radical amb el catolicisme i amb la sexualitat convenç a través de la densitat formal i de l'elaboració del contingut», continua el jurat, que assegura que «Manfred Salzberger (director durant anys de la secció Panorama) hauria lluitat per aquesta pel·lícula».

Villaronga va explicar que «no sé si aquest guardó ajudarà a la difusió d'El Mar, però sí que estic segur que contribuirà que la pel·lícula vagi endavant». El director mallorquí va explicar que era difícil en la 50a edició de la Berlinale ser premiat: «Enguany hi havia vint-i-una pel·lícules en concurs, entre les quals hi havia sis grans produccions nord-americanes que arrosseguen noms de grans directors i actors. Era pràcticament impossible que El Mar es col·locàs bé. De fet, les grans premiades han estat els films americans i els alemanys», assegurava mentre deia que enguany el festival s'ha enfocat d'una altra manera: «No sé si Berlín es pot permetre premiar films americans, això és que el festival té una nova orientació», explicava una hora abans de rebre el guardó.