Giordano Bruno, cremat per la Inquisició (1600)

Miquel Ferrà i Martorell20/02/00 0:00

Es compleixen exactament quatre-cents anys de l'execució al Campo dei Fiori, cremat públicament a Roma, amb llenya un poc verda.
Aquell any, sota el pontificat de Climent VIII (1592"1605), se celebrava el Gran Jubileu que portà a la Ciutat Eterna tres milions de peregrins, atrets per totes aquelles celebracions, entre les quals l'auto de fe contra Giordano Bruno. El 1583, detingut pel Sant Ofici, el filòsof i poeta era conduït a Roma i torturat i interrogat al llarg de set anys. Bruno haguera pogut renunciar a les seves idees i demanar perdó, però no fou el cas. El seu error va esser el de voler dialogar amb els seus jutges"teòlegs, entre els quals el raonament era impossible. Amb més desesperació de no poder-los convèncer de la seva veritat que a causa dels cruels suplicis que destrossaven el seu cos, Giordano Bruno no va voler donar-se als seus enemics. El 20 de gener de 1600, el Papa dicta sentència i aquesta és pronunciada el 8 de febrer. Es declara que Giordano Bruno, apòstata, herètic, impenitent, pertinaç i obstinat, és fet fora de l'Església i s'entrega a la cúria seglar per tal que sigui cremat.

I tot el que havia fet aquell home era filosofar i escriure! Deixava a la posteritat els sonets Eroici furori, on expressa el seu amor entusiasta per la divinitat que es mostra tot ideal de bellesa i amor. Diu que si el teòleg cerca a Déu fora del món, el filòsof i el poeta el descobreixen en la contemplació de cada cosa. Diu que, fins i tot, en la més petita gota d'aigua hi batega una ànima divina. Nascut el 1548, Giordano Bruno ingressava els disset anys a un convent dominicà de Nàpols, però dedicat a les seves inquietuts intel·lectuals, ben aviat, es troba amb entrebancs i enemics de les seves idees, de manera que ha de fugir del monestir, puix sent la seva vida amenaçada. Va a Roma i després viatja pel nord d'Itàlia i d'allà va a Ginebra, on es converteix al calvinisme. Tampoc es va deixar convèncer per l'hermetisme bíblic d'aquella religió i l'abandonà. Escriurà Dels vincles, una obra que pertany al conjunt d'escrits obscurs, la qual importància en la història de les idees és notable i posa els fonaments a la psicologia motivacional. Ensenyant a París, Oxford, Londres, Wittemberg, Praga, Frankfurt Main... demostra esser un viatger infatigable i un esperit autènticament europeu, és a dir, un símbol de la nostra Europa a nivell de poble. Obres com Cena de le cenere i El principi diví i natural de les coses ens endinsen en els misteris de l'ànima com ningú no ho havia sabut fer abans. Però tal volta el que ens interessa més de Bruno, a més de que sigui també un símbol de la democràcia i de la República, és la seva relació amb nosaltres, una relació que es manifestà a Toulouse, quan al llarg de dos anys ensenyà als universitaris la ciència de Ramon Llull, la combinatòria lul·liana. Només això, en aquest 400 aniversari de la seva mort, ja hauria d'esser motiu de dedicar-li, aquí a Mallorca, un homenatge en forma de conferències, taula rodona o exposició commemorativa, puix tenim material per a tot plegat.