10.700 quilòmetres de viatge transandí

El mallorquí Olivieri ha creuat el continent sud-americà, on ha coronat vint-i-un cims, en bicicleta

TW
0

Olivieri "Oli, com és conegut per tothom" té el cos aquí però el cap allà. No és gens estrany després de deu mesos en què ha fet 10.300 quilòmetres (en bicicleta "i autobús"), ha travessat set països, escalat el cim de vint-i-una muntanyes de més de cinc mil metres d'alçada, tirat seixanta rodets de fotografies i canviat cinc cobertes de roda, a més d'haver sofert una allau amb conseqüències que podrien haver estat dramàtiques per a aquest mallorquí de trenta anys i ànsies de conèixer el món.

L'aventura començava el mes d'abril de l'any passat a Palma. El nostre aventurer, acompanyat de José Piqueras i els germans Jaume i Joan Brunet, començaren un viatge que serà mal d'oblidar: fer la ruta transandina, que comença a Mèrida "a Veneçuela", travessa Colòmbia, Equador, el Perú, Bolívia i Xile i finalitza a la Terra del Foc, a la Patagònia argentina.

En un principi, Joan només partia per un mes "termini que es va complir" i Jaume i José havien de compartir tot el viatge amb Oli. Als quatre mesos del 'sus', i per motius de malaltia, hagueren d'abandonar l'odissea a La Paz. Oli no es va desanimar. Ja les havien passat magres durant la travessa dels primers països (com el fet que va ser impossible creuar Colòmbia en bicicleta per la situació interna que viu aquest país. «Els militars no volien que anàssim en bicicleta. Finalment, vàrem optar pel bus»).

«De tota manera, en un viatge com aquest no estàs mai sol. Sempre hi ha gent que és aventurera. Fins a set vegades vàrem coincidir amb un gal·lès que feia la transandina. Al final, ja érem vells coneguts», explica Oli. Tanmateix, l'originalitat de l'expedició mallorquina rau a combinar bicicleta i muntanya: «Durant el temps que ha durat aquesta bogeria, tant quan anàvem els tres o els quatre com el temps que he anat sol, hem vist molta de gent que feia la transandina en bicicleta, però ningú no combinava aquests dos esports que, de per si, són ben complicats. Tothom amb qui he conversat m'ha dit que érem els primers».