Joel Joan considera que «els doblers treuen el feixista que duim dedins»

Santiago, un home neuròtic i inestable, és el personatge que ara té entre les seves mans un dels vèrtexs del triangle d'amistat sobre el que s'assenta la darrera incursió del productor Gerardo Herrero a la pantalla, Les raons dels meus amics, un film que l'ha convençut que «els doblers desfermen el feixista que duim dedins», però que l'amistat tampoc no és un «xec en blanc». «Els doblers estan íntimament lligats als instints de supervivència. Tenir o no tenir coses amb les quals sobreviure o per les quals aixecar-se cada dia són una necessitat tan gran com l'aire que respiram. Això m'espanta però, tal com està la vida, és estrany no pensar en el futur sense que el cap et fugi cap als comptes d'estalvi», va comentar Joel Joan.

El seu paper és el més mesquí o almanco, el més clar a l'hora de mostrar els seus temors de Les raons dels meus amics, una pel·lícula amb què el realitzador madrileny pareix demostrar que tots som bons fins que ens fa falta un duro i despulla els a vegades tèrbols engranatges que permetin establir i mantenir l'amistat.