El miracle de Lorda (1955)

«Vaig anar a Lorda moguda per una curiositat més forta que jo. Ja feia anys que m'interessava el paper que desenvolupa la fe en l'allegeuriment dels mals humans; però sabia poca cosa del famós santuari francès fins que un matí els meus ulls toparen amb un titular de premsa: 'Nin idiota es cura a Lorda. Un al·lotet de set anys recobra totalment la seva intel·ligència després de viure anys com un animal'. (En aquest cas, més que recobra, hauríem de dir: cobra). La narració que feia el periòdic de l'increïble succeït, com també d'altres curacions extraordinàries que relatava "càncer d'estómac, peritonitis, tumors pulmonars, angina de pit" excitaren la meva fantasia. I vaig voler saber més coses de Lorda. Vaig llegir tota mena de llibres sobre la matèria en anglès i en francès i com més llegia, més fondament m'interessava. Era aquell santuari una simple il·lusió de masses? Era un frau gegantí o era, en realitat, com deien els autors francesos, un lloc de pura sinceritat, reverència i fets inexplicables? Ho vaig voler veure per mi mateixa. El meu interès no era res personal. No era catòlica sinó protestant. No formava part de cap organització religiosa, mèdica ni metafísica que tingués un especial interès en els meus descobriments. No era més que una persona com qualsevol altra l'esperit de la qual estava atret per la curiositat i que es llançava a investigar. Vaig arribar a Lorda la primavera del 1953 i monsenyor Theas, Bisbe de Tarbes i Lorda, i el doctor François Leuret, president de l'Oficina Mèdica, m'obriren totes les portes. Infermeres, metges protestants, guarits i malalts em prestaren la seva cooperació...».

D'aquesta manera, passa a passa, Ruth Cranston va descobrint tot un seguit de casos que sense la presència de quelcom sobrenatural, en aquest cas la Mare de Déu, no tenen explicació. Són casos realment dramàtics, de la gent més desesperada, uns sense doblers i altres totalment rics, els quals, res no en poden treure de la seva plata per a trobar la salut. La cosa és que des que Ruth Cranston anà aquells dos anys a Lorda ha passat quasi mig segle i en el decurs d'aquests cinquanta anys i malgrat els grans avanços de la medicina, avanços gegantins, les curacions miraculoses s'han multiplicat per quatre. És com si aquella suposada Maria, la mare de Jesús, vista a la cova per na Bernadeta, ens volgués donar testimoni directe, enfront del materialisme dominant, de l'espiritualisme existent. I és que l'home, no ho dubteu, quan s'allunya de l'espiritualisme recula cap al món de les bèsties. I això no vol dir, és clar, que moltes vegades, els animals, no siguin més civilitzats que nosaltres.