Tolstoi i l'evangeli de l'Art (1880)

I aquell any i en aquella data enllestia el seu assaig original que titulava: Què és l'art? i que era el resultat de la seva etapa més crítica, quan havent arribat als cinquanta anys féu una anàlisi de la seva existència i del món que l'envoltava. Caigué en una fonda crisi espiritual i la seva manera de pensar es radicalitzà fins al punt de criticar durament l'Església i l'Estat (que més se'n mereixien) i condemnant també la guerra, la pena de mort i fins i tot el sacrifici d'animals per a l'alimentació humana, dins la línia dels actuals corrents vegetarians més avantguardistes. En aquells mateixos dies renunciava a la seva fortuna familiar, que considerava treta dels lloms dels pobres. A les seves propietats, que considerava un robatori degut als privilegis tzaristes. Abraçà doncs la pobresa i es proposà de sobreviure del que produissin les seves mans. Escriví en aquells dies moltes de les seves novel·les i relats, com Redenció, on atacava la classe política per la seva incompetència a l'hora d'enfrontar-se als problemes del poble.

És aleshores quan les autoritats russes prohibeixen molts dels seus textos i el 1901 és excomunicat pel Sant Sínode. Com que no s'atrevien a matar-lo, el volien així neutralitzar. Però no ho aconseguiren i esdevingué, als ulls de la gent del seu país i de tot el món una mena de màrtir viu. Casat amb Sofia Behrs, que li havia donat tretze fills, acabà per abandonar-lo i fins i tot, es tornà contra ell, tractant-lo de boig. Ja vell, el comte, sortí del seu habitatge de Yasnaya Poliana i morí, més totsol que la una, a una estació de ferrocarril per on no hi passaven quasi trens.

A l'obra esmentada deia Tolstoi: «Des del moment que les classes superiors de la societat perderen la seva fe en el cristianisme, la bellesa, és a dir, el plaer artístic els donà la norma del bo i el mal art. D'acord amb aquesta idea, es formà una nova teoria estètica entre les classes superiors amb la finalitat de justificar-la: Una teoria segons la qual l'art no té altre objecte que produir la bellesa. Els partidaris d'aquesta teoria estètica, per tal de donar-li una major aparença de veritat, afirmaren que això no era de la seva inventiva, sinó que derivava directament de la natura de les coses i que ja era formulada pels grecs. Aquestes afirmacions són arbitràries i a més, inexactes... No tenien cap idea de la perfecció superior de la bellesa moral, que no només és diferent de la bellesa artística, sinó moltes vegades contrària a ella...».

Prenguin llum d'aquests mots del mestre Tolstoi els nostres poetes 'exquisits' que diuen que la poesia no té més objectiu que crear bellesa. I encara hauríeu de veure al que diuen ells 'bellesa'.