Finestra a l'illa de Gozzo

12/02/00 0:00

Són altres mediterrànies al sud de Sicília. La maltesa illa de Gozzo està tota puntejada de topònims estranys, que a vegades semblen àrabs o anglesos. Hi ha noms com Mgarr ix-Xini, Ras il-Hobz, Gebel Tal-halfa, Marsalforn Bay, Forna Point, Fungus Rock... Anant per camins i carreteres, que sempre van a mirar un horitzó marítim d'una blavor intensa, el paisatge és una successió de petits camps de conreu que s'enfilen fins anar a turons molt suaus, excepte quan un s'esmola i el seu lloc més alt està a punt de punxar a qui s'hi acosti. Els nuclis poblats encerclen esglésies que sempre són massa altes, visibles des de molt lluny; amb torres i campanars on no hi manca una bona creu, com n'hi ha sobre la muntanyeta més alta que punxa. Dues retxes d'arbres posen verdor encreuada sobre el camp que queda agostat massa aviat.

Del camp no és possible treure'n molta cosa; la mar, en canvi, dóna tot un catàleg d'espècies "com les que es veuen als mosaics dels museus tunisencs o a les pintures antigues de Grècia" que, a punt de treure de l'aigua, es podria arribar a pensar que en sortiran pintades de blau. Tremolen els pàmpols de les vinyes, es destapen botelles de vi de la terra, es menja llampuga amb salsa i molls torrats. Sota les enramades fetes prop de mar, les taules animades estan a resguard del sol quasi africà. És quan algú es podria demanar si hi haurà felicitats que duren una eternitat.

Al visitar el Museu Arqueològic, instal·lat a la Casa Bondi, un edifici del segle XVII, el visitant mira i admira àmfores, estatuetes i vidres: una ruta de navegació púnica, hel·lenística, altre cop totalment mediterrània que ha trobat port i naufragis a totes les illes. La diferència la deu posar una terra cuita del període de Ghar Dalam (5000 aC.) trobada a Ghajn Abdul. Passat i present de l'illa, com si fos una finestra que resta sempre oberta sobre el panorama illenc.