Miquel Ferrà i Martorell10/02/00 0:00
TW
0

La reina Isabel II inaugura el ferrocarril Madrid-Aranjuez, que partia de l'estació de l'antiga Porta d'Atocha, al davant de l'Hospital General, passant per Getafe, Pinto, Valdemoro i Cienpozuelos. Aquest tren reial inverteix quasi una hora a fer tal recorregut. Però el fet causa gran sensació. És cosa certa que els madrilenys se sentien una mica malament per haver estat segons en aquesta mostra de progrés. Ja els catalans havien inaugurat la seva primera línia el 1848, entre Barcelona i Mataró. El 1844 el govern espanyol, per altra banda, havia decidit d'emprar un ample de via de sis peus castellans, és a dir, 1.672 mil·límetres, molt semblant a les vies que utilitzarien a Rússia, que havia inaugurat el 1836 una línia entre Sant Petersburg i Pavlovsk. També Suïssa i Dinamarca s'havien anticipat als trens de l'Estat espanyol, el 1847, i Noruega i Suècia el 1854 i 1856 respectivament. Avançada, en canvi, fou Bèlgica, que el 1835 inaugurava el tren que anava de Brussel·les a Malinas i aquell mateix any els alemanys posaven en marxa el seu primer ferrocarril. Era, doncs, una autèntica cursa per a seguir les experiències del gran Stephenson, que ja havia inaugurat camins de ferro a Gran Bretanya a la dècada dels 30 d'aquell segle XIX que amenaçava d'acabar amb el correu de les diligències.

Sembla però que els primers ferrocarrils «espanyols» foren els de Cuba, abans de la seva independència, com el de l'Havana, que data del 1835, el de Marianao (1863), el de Guanabacoa (1842), el de Matanzas (1858), el de Cárdenas (1837), el de Júcaro (1842), el de Carahatas (1853), el de Sagua la Grande (1858), el de Trinidad (1856), el de Puerto Príncipe (1840), el de Santiago (1859), el de Guantánamo (1855) i així, una partida més, entre els quals ens crida força l'atenció el «Ferrocarril del Mallorquín a las Pozas», que la geografia de Malte-Brun explica així: «La construcció d'aquest tren es va emprendre l'abril del 1855 i el juliol del 1856 tenia ja dos quilòmetres 750 metres construïts. El 1860 fou adquirit per una empresa que partint de Las Pozas es proposà entroncar amb la Macagusa amb les línies de Cárdenas i el Júcaro».

I explicaven també aquells geògrafs que «poques són les nacions del món que amb les seves rendes i riqueses hagin construït en menys temps els ferrocarrils que avui en dia creuen l'extensió de la nostra Antilla...».

I a un altre lloc afegien que «a Cuba, gràcies al caràcter emprenedor dels seus habitants, s'han desenvolupat les empreses particulars d'una manera admirable. Allà no manquen capitals per a res i el comerç és dels més actius d'Amèrica i les transaccions mercantils, com s'haurà pogut observar amb les dades que publicam, representen un valor molt elevat dins la balança comercial del món.

El tren de les fraules o les maduixes, de Madrid a Aranjuez no era doncs cap miracle.