Els castristes a Nova Lisboa (1976)

Miquel Ferrà i Martorell09/02/00 0:00

Forces cubanes i del Moviment per a l'alliberació d'Angola capturen la ciutat de Nova Lisboa, capital del moviment adversari UNITA. I és que Angola no surt de la seva guerra civil, que és el resultat de les polítiques racistes i d'una mala administració colonial portuguesa. Recordem els antecedents de tot això: El Congrés de l'Àfrica Occidental de Berlín establí els límits d'Angola, els anys 1884-1885, quan França, Alemanya i Portugal obtingueren el reconeixement de les seves colònies. El 1974, després de tretze anys de guerrilles nacionalistes, Angola aconseguí la promesa de la seva independència per part de Portugal i l'onze de novembre del 1975 fou el dia oficial per celebrar-la.

Així doncs, 5'8 milions de persones en un territori catorze vegades més gran que Portugal, el seu colonitzador, coneixien aparentment, la sobirania nacional. Però es tractava de bantús en un noranta-un i mig per cent al costat d'una minoria d'europeus del sis per cent i de mestissos del dos i mig per cent. Irving Wallace i David Wallechinsky, pare i fill i agosarats escriptors, que no dubtaven a fer crítica de l'imperialisme econòmic nord-americà en aquell continent amb intrussió dins els governs i partits polítics de l'Àfrica negra, escrivien: «Prop d'un noranta-cinc per cent de la població és analfabeta. Només trenta-cinc mil persones de color d'un total de cinc milions pogueren arribar al nivell d'assimilats legalment permès. Per tal d'esdevenir un assimilat el negre s'havia de presentar al davant d'un tribunal i provar que era cristià, que sabia llegir i escriure en portuguès, que tenia una renda assegurada i que renunciava als seus costums pagans adoptant els europeus... En el nord d'Angola hi ha el jaciment de petroli de Cabinda que també fou en el seu moment una colònia portuguesa. Els nous líders d'Angola volen que Cabinda passi a ser governada com una part d'Angola, però molts dels seus pobladors prefereixen ser independents.

Aquest motiu, entre molts d'altres, ha provocat, dins del territori, la violència entre grups revolucionaris... Qui governa Angola? Teòricament un govern interí de blancs encara que els grups d'alliberament s'han compromès a una elecció democràtica, un home-un vot...». Tanmateix les rivalitats entre la població africana eren moltes i males de reconciliar, puix si tots o quasi tots pertanyien a la soca bantú hi havia un recel de segles entre els Ovibundu, els Bakongo, els Kimbundu i els Chokewue. Curiositat és que el nom d'Angola ve d'un antic rei nadiu, N'Gola, que governà un dels reialmes més orgullosos de la zona abans de l'arribada dels europeus. Llavors Angola va ser coneguda com la Mare del Brasil, doncs era el lloc des d'on eren embarcats milers i milers d'esclaus negres cap a les plantacions brasileres.

Les coses no serien tan senzilles. Un mal bullit que ni els voluntaris cubans pogueren resoldre.