Joan Carles Bestard comenta l'èxit de 'C/ Amargura, 13'

Els membres «estables» de Diabéticas, Joan Bauçà i Pep Noguera, afegiren a aquesta obra dues noves adquisicions: Pepa Charro, una al·lota que veieren en un xou televisiu, i Joan Carles Bestard, un actor prou conegut en el panorama teatral illenc.

Aquest artista de Capdellà, que ara per ara compagina la professió de mestre amb la d'actor «perquè m'agraden molt ambdues feines, que si no seria impossible», és la primera vegada que col·labora amb un projecte «diabètic». Segons ell mateix expressa, «ha estat una experiència d'aquestes innovadores. En un primer moment em va costar molt entrar en el ritme de treball de Diabéticas, perquè els seus integrants no suporten això de treballar en adagio, ells sempre funcionen en allegretto», explica Bestard, que a l'obra que transcorre en el carrer de l'Amargura fa fins a cinc rols diferents, però el de Dona Apol·lònia n'és el més representatiu.

«Moltes vegades, l'actor surt per un portal vestit d'una manera i entra per l'altre convertit en un altre personatge. Hem hagut de posar un mirall perquè, abans d'entrar en escena, puguem veure si anam caracteritzats al cent per cent», diu l'actor, que apunta que seria interessant treballar en una sala on l'espectador pogués veure què és el que transcorre en bambolines: «Com l'obra Pel davant i pel darrere».

A Bestard li ha costat fer el bot d'un teatre molt seriós (són coneguts els seus treballs amb La Lluna de Teatre) a un xou amb un ritme esborrajat: «Això de fer cinc personatges diferents costa. El canvi de vestuari hi ajuda, però has d'adoptar una veu i uns moviments que canvien en passar d'interpretar el capellà a la inspectora de la Seguretat Social».