Mor l'humorista Joan Capri, el símbol d'una generació de catalans

L'actor i còmic va finir divendres a la nit a la unitat de cremats de Vall d'Hebron

TW
0

L'actor i còmic català Joan Camprubí i Alemany, conegut amb el nom de Joan Capri, va morir als 82 anys divendres a les 20.30 hores a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, a la Unitat de Cremats del qual estava ingressat des del passat dia 28 de gener, després de presentar un empitjorament de l'estat general durant les últimes hores i patir una aturada cardíaca. La setmana passada Joan Capri (Barcelona, 1917) havia sofert cremades al cos arran d'un incendi que es va produir per un curtcircuit al seu domicili del carrer Ferran de Barcelona. La capella ardent es va instal·lar ahir al tanatori de les Corts i l'enterrament tindrà lloc avui a les 14 hores.

El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jordi Vilajoana, va afirmar ahir que «és un dia trist perquè Capri ens va fer riure en els moments difícils».

Vilajoana assenyalà que «era un gran català perquè en moments obscurs dels anys 50 i 60 va ser un productor en català» i recordà que «va fer un teatre diferent a Catalunya que ha entrat en la memòria col·lectiva». El conseller de Cultura destacà «l'humor i la qualitat humana» de Capri.

Joan Capri va néixer a Barcelona el 1917. Va iniciar la seva carrera el 1955 amb la seva participació a Camarada Cupido, de Xavier Regàs, i aviat es va especialitzar en monòlegs còmics en què parodiava situacions quotidianes.

Entre les obres teatrals de Joan Capri destaquen, entre altres adaptacions, Bon Nadal, Mr. Scrooge (1964, de Charles Dickens) i algunes realitzades per Josep Maria de Segarra, com El senyor Perramon (1960, de L'avar, de Molière) i El fiscal Recasens (1963, d'El matrimoni, de Gogol). També va participar en algunes pel·lícules, com En Baldiri de la costa (1968) i L'advocat, el batlle i el notari (1969), de Josep Maria Font i Espina. No obstant això, les seves actuacions més recordades són les que dugué a terme en les sèries televisives Doctor Caparrós, medicina general (1979-80) i Doctor Caparrós, metge de poble (1981-82).