Neix el Major López Mejías (1904)

Neix Justo López Mejías, un dels homes clau de la República espanyola i que fou injustament oblidat després de la guerra. Ingressà a l'Exèrcit quan tenia tretze anys, com estudiant menor, i després de fer estudis a l'Acadèmia Militar de Toledo fou promogut a tinent el 1928 i és destinat a la Legió. Cap el 1930 passa al Regiment d'Infanteria Valladolid número 20 de guarnició a Jaca i participà en l'aixecament contra la Monarquia, del qual n'era cap el capità Fermín Galán. Fou jutjat el març del 31 amb altres seixanta-dos capitans, subalterns i soldats. Li varen imposar una condemna de vint anys i un dia. Tanta sort que amb l'adveniment de la República fou alliberat i de seguida adscrit al Quart Militar del President de la República, juntament amb altres militars implicats en la revolta de Jaca. El 36 entrava a formar part del Batalló de la Guàrdia Presidencial i n'exercia les funcions quan esclatà la Guerra Civil. Durant els dies del setge de Madrid fou nomenat membre de la Junta Nacional de Militars i fou ascendit a capità, per a participar, després, juntament amb Etelvino Vega en el comandament del Batalló Octubre i les forces del Cinqué Regiment. Intervingué en els combats de la Casa de Campo i del Pont de Sant Ferran. A finals d'any era comandant de la 20 Brigada Mixta i combatia en el sector de Montoro i la batalla de Pozoblanco. Amb la seva brigada quasi totalment aniquilada, els seus homes s'integren en l'Agrupació Sud-Tajo-Extremadura, que comandava el coronel Arturo Mena Roig. A causa de tan destacades actuacions, López Mejías és ascendit a Major, és a dir, a la graduació similar a la de Comandant. Enquadrada la seva 20 Brigada Mixta en la 38 Divisió, que tenia la seva caserna general a Hijonosa del Duque, de la qual n'era cap el tinent coronel Juan Arce Mayora, i l'octubre del 37 prenia el comandament de la 57 Brigada Mixta, dins la 37 Divisió del tinent coronel José Ruiz Farrona. Passa, llavors, a comandar la 68 Divisió del 20 Cos d'Exèrcit i en acabar la guerra, després d'altres reincorporacions, formava part del Vuité Cos d'Exèrcit i era capturat per les tropes franquistes. Sotmès a consell de guerra fou condemnat a presó molts anys. Segons l'historiador Carlos Engel, de qui hem obtingut la majoria d'aquestes dades, era viu encara el 1978. És doncs la història d'un supervivent a la guerra i al franquisme que molt bé pot simbolitzar l'home entossudit en la seva ideologia republicana, en tot temps i contra tots els elements. El que passa és que molts d'aquests herois oblidats es deixen perdre dins la fosca, amb el temps feixuc a la seva esquena, moltes vegades decebuts per la trista condició d'aquells que treballen i viuen de la política i que tenen, ben sovint, tan mala memòria.