No passen de la mitja dotzena i són algunes de les fórmules més
ben guardades i respectades de la tradició illenca. Les nostres
begudes espirituoses, en la seva majoria licors estomacals, cent
per cent de components naturals i d'una antiguitat més que
centenària, encara ara estan a l'ordre del dia. Però no tan sols
entre la nostra societat, algunes comencen a traspassar les
fronteres mediterrànies per conquerir altres paladars.
En l'actualitat són al voltant de deu les empreses, quasi totes
familiars i fundades al final del segle passat, les que es dediquen
a fer aquests brous amb ferma fidelitat a les receptes que els seus
avantpassats els llegaren. La història de la majoria de les
fórmules es remunta a final del segle XVIII, moment en què
l'economia mallorquina experimentà un inesperat progrés i en el
qual la vinya fou intensament conrada com a conseqüència de la
franquícia d'imposts concedida el 1802 a les noves plantacions.
Aquest esdeveniment, amb l'afegit d'altres, potencià la creació de
licors espirituosos propis.
D'entre tots ells, el que avui dia gaudeix de major presència a
les cases mallorquines són les herbes en les seves tres varietats.
Aquesta beguda anisada té el seu origen en les propietats
aromàtiques i medicinals de plantes silvestres com ara la
camamil·la o l'herba sana per combatre algunes malalties de l'època
com ara el mal de panxa, les febres o els cucs. Totes les empreses
d'espirituosos les comercialitzen i a hores d'ara estan pendents de
la Unió Europea per rebre la denominació geogràfica pròpia.
Seguit de les herbes, el palo és la beguda d'aperitiu que, per
acompanyar amb salat, gaudeix de més importància. En els darrers
temps, altres begudes importades l'han rellegada a un segon pla,
principalment a la capital. Amb tot, als pobles el seu consum
encara continua molt palès, tot i que la seva producció va per
darrere de la de les herbes. Sobre els seus orígens són nombroses
les teories existents, però totes convergeixen en el seu component
bàsic; la quina. Extreta de diversos arbres del gènere de la
quinquina, destaca per les seves propietats tòniques i estomacals i
per combatre la febre.
Al darrera del palo i les herbes se situa el mesclat com a
beguda més tradicional. Aquesta beguda, combinació de palo i anís
sec, també és reconeix sota diferents acepcions com ara «mescladís
de matances» o «mesclat pagès». El seu consum a Mallorca sol anar
lligat a determinades festes, reunions o temporades.
Pel que fa a altres licors, com ara el rom Amazones o les canyes
també són pròpies de Mallorca, tot i que la seva producció ha
quedat lligada principalment a una sola empresa, Limsa. El fet que
aquesta empresa concentri la major varietat de begudes autòctones
potser versi en la seva fundació fa tan sols 18 anys i com a
resultat de l'associació de deu artesans licorers diferents.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.