El Correfoc tanca amb trons i fum les festes de Sant Sebastià

Milers de persones, principalment jovenolls, ben disposats a prendre part a la festa, esperaven ansiosos i amb nervis l'hora del sus. De sobte, l'estrèpit d'un coet va distreure la sortida del Ceballot de Montornés del Valls. Custodiat per un abundant seguici de dimonis d'Albopàs sortí envoltat de foc vermell i amollant fum per tots els costats. Començava la bauxa del foc.

El seguia el Drac de Granollers i el nou Corb del puig de sant Onofre de Sant Joan. El primer, amb tres caps i el segon amb dos, semblaven entre la boira i el renou incessant i eixordador les criatures més ferotges de la creació. Una espectacularitat fora mida envoltava aquests dos animalots quan encenien la seva fúria. Semblava que ni els dimonions més petits s'hi volien acostar per por.

A causa que el recorregut s'allargà una mica, començava al principi de l'avinguda Antoni Maura, els participants estaven menys amuntegats que altres anys. Així mateix, eren menys quantiosos, emperò temeraris i agosarats sense parió. Gairebé es pot dir que disfressats amb mocadors pel cap i roba d'abric de cotó dansaven baix les torxes enceses al so dels tambors.

Els dimonis cucarells amb les seves forques flamegades i els dimonions es comptaven per dotzenes. A la reunió, a més de les colles d'Albopàs, assistiren les de Sant Joan i d'Alaró. Els seus balls i fues envant i enrere amb les torxes enceses espantaven els que desitjaven ser simples espectadors.

Per les voreres del passeig eren constants les corregudes de les jovenetes menys arriscades que s'amagaven en veure com se'ls acostaven els increpants dimonis per engrescar-les en la festa. Algunes es col·locaren sobre els bancs del passeig del Born per no ser víctima d'aquestes presses.