Christine de l'Élite (Quintet d'Alexandria: i 5)

Christine Constatinopoulos dins el restaurant Élite d'Alexandria.

29/01/00 0:00

Calia cremar les últimes hores alexandrines, tancar el quintet que podria durar una eternitat. El temps passa tan ràpidament que, si no es fan mil tatuatges de records i desigs, llavors tot s'esborra massa aviat. I aquí no ha passat res! Al llibre Corazón de Ulises Javier Reverte parla del restaurant Élite, que visità seguint les recomanacions de Jordi Esteva. Situat al carrer Safiya Zaghloul, prop del museu Grecoromà, és com un vaixell o un hivernacle pintat de blau i blanc plantat quasi enmig del carrer. Quan hi arriba, recorda que hi va sopar fa tot just un any: havia quedat ben enregistrat. Hi ha la gent de sempre; qui seu a les taules situades prop de les finestres treu mig cos mirant cap al carrer. Una està permanentment ocupada per un home i una cervesa Stella; la cervesa va canviant, ell no.

Entre els quadres de l'interior hi figura un retrat i un poema de Cavafis, també litografies d'Alekos Fassianos. Entra Christine Constatinopoulos i s'escampa un aire d'elegància, de veneració per part de la gent. La senyora no és jove: diu que conegué Cavafis quan visitava el local que ara ella regenta. Les taules es van animant, perquè l'Élite és un territori molt grec d'Alexandria i, amb tota la gent que ha viatjat per col·locar l'estàtua d'Alexandre el Gran, per visitar la casa i la tomba de Cavafis, o per mirar la nova Biblioteca des de la Cornisa, fan "quartet o quintet" totes les estacions que calguin, tasten les copes que alegren. L'última nit alexandrina algú es presenta a l'Élite amb un ram de roses vermelles per a Christine.

"Demà no podré venir a sopar "fa saber", aquestes flors són per dir-li gràcies.
"M'agraden molt les roses. Ara mateix les posaré amb aigua, així es conservaran més temps.
Assegut de nou a la seva taula, l'alexandrí per massa pocs dies sent com es van tatuant belles imatges, els millors records i desigs sobre la seva memòria. S'està acomiadant.