Totes les institucions fan costat al Museu d'Art Contemporani de Palma

L'esdeveniment constituí un «moment històric i simbòlic» del futur de la ciutat i de la cohesió de les administracions públiques i la iniciativa privada en l'esforç per dotar la nostra Illa de les infraestructures culturals per afrontar el proper mil·lenni.

Presidit pel cap de l'Executiu illenc Francesc Antich, la presidenta del CIM, Maria Antònia Munar, i el batle de Palma, Joan Fageda, màxims representants de les tres institucions que integren el Consorci del Museu d'Art Modern i Contemporani per a impulsar i finançar el projecte, l'acte comptà amb la presència del ministre d'Educació i Cultura, Mariano Rajoy, qui aprofità l'avinentesa per garantir l'adhesió del Govern central en la iniciativa i la seva contribució «a nivell econòmic i tècnic» per fer realitat el projecte.

L'acte de col·locació de la primera pedra del museu s'inicià amb el parlament del batle de Cort, Joan Fageda, qui definí l'esdeveniment com «acte simbòlic que es converteix en símbol del futur cultural de la nostra ciutat» i destacà la unió de totes les institucions «per fer realitat el somni de fer de Palma la capital cultural de la Mediterrània».

Fageda emfasitzà en la importància del Museu, que farà del Baluard «un balcó a la nostra mar des d'on difondrem l'art propi i el forà», permetent «assumir els reptes del nou mil·lenni en matèria artística» i, alhora, la «revitalització de la barriada». El batle no volgué acabar sense expressar el seu agraïment més sentit «a una persona, Pere Serra, amic, per aquesta aportació», recordant la cessió de la Fundació Serra que farà possible obrir les portes del Museu.

La presidenta del CIM, Maria Antònia Munar, també fou contundent en la rebuda d'aquesta primera pedra, «símbol d'unitat i força» nascut de la cohesió «en un projecte cultural plural». Munar definí la iniciativa com un «deute amb totes les persones que han dedicat tota la vida al conreu de l'art», destacant el museu com element que «mostra la vitalitat del nostre poble», i la seva creació com «passa endavant en la millora substancial de l'oferta pròpia», eina vertebradora del nostre futur cultural que contribuirà a la substitució del model turístic «de sol i platja per un model basat en la qualitat.

Les paraules del ministre Rajoy també van ser dedicades a destacar el Museu com a «resultat de la conjunció, a voltes complicada però sempre fructífera, entre la iniciativa pública i la privada». «El seu origen "afegí" està en l'entusiasta i infatigable empenta de la Fundació d'Art Serra, amb el seu president, Pere Serra», i el resultat, observà, serà «una obra d'àmplia repercussió ciutadana i gran transcendència social», l'èxit de la qual, advertí, «tindrà lloc en la mesura en què es produeixi un compromís de la societat amb la creació».

Recordant també la conjunció de «la tenacitat de Pere A. Serra i la col·laboració institucional» que donen per resultat aquest projecte, el president Francesc Antich tancà la ronda de presentacions sol·licitant la col·laboració del Govern central en aquest projecte, a fi que la cooperació institucional sigui completa. El parlament d'Antich anà seguit de l'acte de col·locació de la primera pedra, juntament amb un exemplar de tots els periòdics mallorquins del dia, en el qual s'abocaren tots els màxims representants institucionals, en un moment simbòlic d'ajuntar mans i esforços per fer davallar i encaixar la primera peça del futur complex d'art.

Els parlaments de les autoritats, així com la possibilitat que Madrid s'impliqui en el projecte, foren acollits molt positivament per Pere Antoni Serra, president de la Fundació Serra que donarà bona part dels seus fons artístics per fer possible l'obertura del Museu. També en ple acord es manifestaren altres representants de les institucions, que destacaren sobretot les al·lusions del president del Govern, Francesc Antich, cap a l'Administració central. En aquest sentit fou contundent el conseller de Cultura de l'Executiu balear, Damià Pons, que titllà de «molt raonable» la petició d'Antich al ministre Rajoy i declarà que «després de 20 anys sense invertir en infraetructures culturals consider una molt bona notícia iniciar el projecte com un gran reclam per al ciutadà que tindrà al seu abast una oferta a gran escala.

El responsable de Cultura del Consell Insular, Cecili Buele, féu costat a les paraules de la seva presidenta, Maria Antònia Munar: «Sens dubte un museu d'aquestes característiques ajudarà a assolir un turisme de millor qualitat», apuntà, destacant com a «molt positiu que la iniciativa privada i pública es posin d'acord per tirar endavant amb aquest projecte ja que la ciutat es mereix aquest museu».

La tinent de batle responsable de Cultura, Carme Feliu, manifestà la seva satisfacció pel consens entre institucions per fer realitat aquest projecte i insisití que «quan arribi el moment oportú, també sol·licitarem la cooperació de la Unió Europea».