Paraules del ministre d'Educació i Cultura

L'Orde Civil d'Alfons X el Savi té el nom d'aquell rei que en la seva activitat política i cultural transcendí les fronteres del seu regne. Malgrat els segles transcorreguts, el rei Alfons X reuní qualitats que el fan un monarca de plena significació actual.

La preocupació per les armes no el distragueren del seu afany per la creació i difusió de la cultura i el saber. La seva obra jurídica de compilació i renovació de lleis disperses demostra, ja en el segle XIII, una clara voluntat de progrés. La seva admirable fundació, encara avui, de l'Escola de Traductors manifesta la prematura vocació de la cultura espanyola com empresa oberta i amb afany de projecció. Espanya troba, en la labor d'aquest rei, carta de naturalesa del papel que ocupa en l'àmbit de les nacions europees.

Així per tant, no caben més executòries en una Orde destinada a premiar aquells que destaquen pels mèrits contrets en el camp de la cultura, l'educació i la ciència.

Avui, com a ministre d'Educació i Cultura i, per tant, Gran Canceller de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi, vénc a imposar les insígnies de la seva Gran Creu a un destacat representant d'aquella dedicació i entrega per la cultura espanyola: don Pere Serra Bauzà, a qui la seva Majestat el Rei tingué la gràcia d'atorgar, a proposta del Consell de Ministres i per iniciativa del Ministeri que m'honor a presidir, la més alta condecoració amb la qual Espanya reconeix aquests esforços.

Concorren en Pere Serra molts destacats mèrits. Des dels seus començaments com a periodista, dels quals continua enyorant l'olor a tinta de les rotatives, continuant la seva tasca com escriptor i editor, fins avui, en tant que president del Grup Serra, que reuneix diversos diaris, publicacions setmanals, ràdios, televisió, s'ha mostrat sempre com un enamorat de la seva terra mallorquina, i en aqueixa passió ha quedat patent en el seu treball.

Pocs mallorquins han contribuït tant como ell a la promoció i coneixemnet d'aquestes Illes, de la seva història, de la seva llengua, de la seva geografia, dels seus costums i del seu patrimoni artístic. Encara que només sigui per haver dirigit La Gran Enciclopèdia de Mallorca, ja mereixeria un lloc d'honor entre els qui han dedicat els seus esforços a promoure la cultura.

Tota una vida dedicada a la comunicació, des de la fundació de l'editorial Atlante en els anys 50, que traduí per primera vegada La familia de Pascual Duarte al català i Bearn de Llorenç Villalonga al castellà.

Atent a la nova realitat de les Illes, posà en funcionament un diari en anglès, però sense descuidar un aspecte essencial del ric patrimoni d'aquestes terres, també li devem el primer diari en català editat a Mallorca. Encara avui, encapçala la iniciativa empresarial de la televisió per cable, alhora que patrocina la traducció de l'obra de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, imprescindible estudi de les Illes, en la segona meitat del segle XIX que llegarà, mitjançant la seva entrega en fascicles amb el Diari de Balears, a tots els lectors.

Una altra faceta no menys intensa del nostre homenatjat és la seva passió per les Arts Plàstiques, de las quals és un reconegut col·leccionista, entès i mecenes.

Aquest mateix matí he tingut l'honor de participar en la cerimònia de col·locació de la primera pedra del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma,la «il·lusió més gran de la seva vida», com a ell li agrada dir, que obrirà les seves portes amb la donació i cessió de la sevsu col·lecció.

Pere Serra és un clar exemple de la fecunda conjunció entre una brillant carrera professional en el món de l'empresa i la dedicació al patrocini i promoció de la cultura. Perfecte representant del «mecenes contemporani» l'objectiu del qual és reduir la distància, no sempre assequible, entre el ciutadà i la cultura, amb la finalitat d'assolir una societat més informada, més culta i, per tant, més lliure i responsable.

Vull concloure felicitant molt cordialment don Pere Serra, digne creditor del reconeixement de la Nació, i expressar-li la meva admiració afegint, com deia el clàssic, que «l'honor és el dret de tots els esperits excel·lents».

Moltes gràcies.