Un projecte clar de país culte amb bases sòlides

Dit això, vull manifestar la meva seguretat que el ministre de Cultura, l'Excel·lentíssim senyor Mariano Rajoy, no acceptaria que em disculpàs per parlar català. Recordem que, abans que ministre de Cultura, ho va ser d'Administracions Territorials. Vull dir també que és un home amb un coneixement profund i unes idees integradores del que és un Estat multicultural. És ben segur que tampoc disgustaríem el rei Alfons X el Savi, que implantà el castellà com a llengua oficial en el seu regne. Esper i desig que el català no presenti problemes insuperables de comprensió per a un ciutadà gallec, ja que tots tres idiomes, català, gallec i castellà, són branques d'una mateixa soca. I, sobretot, perquè la millor eina d'enteniment és la bona voluntat.

Molts pocs anys després de decretada l'oficialitat del castellà per Alfons X el Savi, en aquesta part del món Ramon Llull iniciava en català una obra gegantina, que per ella mateixa ja es justificaria aquesta llengua com a vehicle insubstituïble de la cultura universal. Llull va ser producte d'una gran època per a Mallorca, una època a la qual podem associar altres literats, com Anselm Turmeda, o edificis com la Seu, el castell de Bellver o aquesta entranyable Llonja que ara ens acull. Hi va associada, també, la més brillant etapa de la pintura mallorquina, —recordem el Sant Jordi, de Pere Nisart— que no coneixeria un altre moment d'esplendor, si exceptuam la solitària estrella de Guillem Mesquida en el Barroc, fins a la irrupció de Joan Miró en la història de l'art contemporani. Què havia passat perquè el fulgor medieval es perdés com una estrella fugaç en el firmament?

Ara per ventura no és el moment de jutjar el passat, però sí que vos proposaria una reflexió sobre el present. Mallorca és, com ben bé sabeu tots vosaltres, un lloc d'encontre de cultures. Aquesta mescla s'ha mostrat, onsevulla que s'hagi estudiat, molt propícia al bastiment de grans projectes, de grans aventures de l'esperit. Però, desgraciadament, aquesta premissa no ha estat suficient, a la nostra terra, per generar aquests grans projectes, aquestes grans aventures de l'esperit. Els teixidors mallorquins que en el segle XVII exportaven els seus productes a Venècia o a Florència manifestaven una inquietud que queda ben reflectida en el Barri Gòtic de Palma. Per ventura comença a ser hora de demanar als que han demostrat tanta habilitat per acaramullar poder econòmic, que el sapiguem convertir en autèntic progrés: i no hi ha progrés si no s'activa la cultura com a eix del desenvolupament social. Em pregunt quan arribarà el moment en què les joves generacions podran sentir-se orgulloses dels seus progenitors, com nosaltres ens podem sentir orgullosos d'una avantpassats llunyans que aixecaren els monuments culturals que ens han inserit en la Història en majúscules. I no trob resposta a aquesta pregunta. Només puc dir-vos que a la Història en majúscules no hi entrarem només amb la bossa plena.

Per la meva part, desig remarcar que, com més lament aquestes circumstàncies, més orgullós em sent de la distinció de la qual se m'ha fet objecte, i repetesc que moralment la compartesc amb tots els meus col·laboradors. No voldria que hi véssiu ni un bri de sobèrbia, en el desig que aquesta distinció servesqui d'estímul als meus compatriotes illencs. No és supèrbia. És amor a la terra, amor a una terra pobra que, per una afortunada elecció del destí, viu uns anys de prosperitat que no ens hauríem atrevit a somniar mai. I aquí, en la innegable realitat d'aquests anys, permeteu-me que hi situï un somni que podria ser recuperat de la infantesa, l'esperança d'un temps en què tenguem un projecte clar de país culte, amb bases sòlides en el passat per no haver de tèmer la sotragada del futur que ja és aquí.

Amics, vull que les meves darreres paraules siguin d'agraïment per aquelles persones que varen sol·licitar que se'm concedís la Gran Creu d'Alfons X el Savi. I gràcies a tots vosaltres, amics, per la vostra amistat, a molts per la vostra col·laboració, i a tots per la vostra paciència.