El llibre que recull les despeses de la construcció de la
catedral de Mallorca i que va del 1327 al 1339 ens deixa descobrir
tot un seguit de detalls mitjançant els quals ens podem capbussar
en la manera de viure i en els costums de la nostra Edat Mitjana,
amb limitacions, és clar, però amb nombroses curiositats. No totes
les despeses eren per a la construcció del temple i així en trobam,
per exemple, referits a altres capítols, com és el cas de la data i
mes que evocam: «...Jo Bartomeu Oristany, fill d'En Bartomeu
Oristany, otorg que he rebudes les damunt dites cinquanta lliures
lo dia dessús dit...».
Aquest Bartomeu Oristany, segons el mateix document, era
procurador de Misser Antoni de Galiana, el degà, al qual pagava
cinquanta lliures «per raó del deganat i que fou de la paga de
Nadal». És també curiós el llenguatge que es feia servir en aquella
època a efectes administratius, un llenguatge que no roba gens de
costumisme al que devia esser la parla popular d'aquell
temps...
«Es manà fer un crucifix i un Agnus Dei en la creu per a la
processó dels diumenges... Pesa tres unces i setze milareses i
mitja i val a raó de tretze sous per unça... Caldran sis gorrofins
d'or per daurar"la i altres feines tres lliures i cinc sous...».
Però la Seu complia també una funció política o pseudopolítica i
sota les seves voltes, el Rei, ho celebrava juntes i funcions,
essent, per això, necessari, que tot estigués com pertoca...
«Vàrem fer fer una porta de brandolat, a manera de retxes de
fusta a l'escala de la capella del Senyor Rei per tal que hom no
pogués pujar al corredor dels ciris per calar les llànties d'argent
i sortir per la porta que romania a vegades oberta... D'aquesta
manera (continua dient i que jo he transcrit el més actualitzat
possible en les grafies o significats confusos, llevat de qualsevol
error o omissió) estaran segures les esmentades llànties i també la
cambra dels escolans i la dita capella».
Significa això que en aquell llunyà segle XIV mallorquí, malgrat
la devoció de vegades quasi fanàtica dels fidels cristians, hi
havia robatoris en lloc sagrat. També se'ns parla d'una altra porta
de seguretat, els quals gaufons pesaven set lliures, que ja és dir.
Però tal volta el més interessant d'aquest llibre, aparentment de
comptes i xifres, sigui la curiosa nòmina de personatges que ens
fan evocar tot un món medieval de la Palma antiga. Així ens topam
amb Antoni Mascaró, Jaume Fullana o Romeu Figuera, entre d'altres,
que eren escolans; Gabriel Michel, savi en Dret; Ibrahim, Massot i
Mafumet, esclaus moros; Misser Parento, Pierto di Uialferri i un
Filippo Garardi, mercaders venecians; Gabriel Marí, majordom del
Senyor Bisbe; Maria Aulagera, cuinera; Martí Maiol, pintor;
Catarina Gornera, serventa; Jaume Pallicer, pintor...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.