TW
0

El jove periodista i impressor William Lloyd Garrison treu als carrers de Boston el seu periòdic The Liberator, on denuncia, valentment, el tràfec i comerç de carn humana, en aquest cas, dels esclaus negres. D'aquesta manera, l'ideal abolicionista comença a tenir partidaris, puix els seus articles aixequen ressò i polseguera en tot el país nord-americà. Només troben un entrebanc i són els obrers irlandesos, els més mal pagats dels Estats Units. Aquests tenen por de perdre la seva feina de manobres amb l'alliberament dels esclaus, els quals, ben segur, encara serien obrers més barats tot fent la mateixa feina. Així, un grup d'irlandesos varen voler donar un escarment al periodista i l'haurien mort d'una pallissa si Garrison no hagués trobat en el camí la caserna de la policia i pregat al comissari de posar-lo dins un calabós amb porta de ferro. Però Garrison no s'espantà i dos anys després fundava la «Societat Antiesclavista Americana», que el 1840 ja tenia prop de cent cinquanta mil membres entre polítics, escriptors, capellans, homes de negocis... Això suposava la millor fórmula per tal que Garrison pogués seguir amb la seva campanya, és a dir, moral i doblers. També foren editats fulletons i almanacs arreu del país, com el que s'anomenava Emancipator, un impressionant quadern en forma d'historieta gràfica. Són set quadrets amb dibuixos sobre les realitats d'aquella gran injustícia, o si voleu, d'aquell imperdonable crim social. S'hi pot llegir: «Aquests set quadrets de dibuix han estat seleccionats dels tretze que formen aquest almanac i representen els fets, ben il·lustrats, sobre les crueldats diàries que són ara mateix inflingides als tres milions de nadius nascuts a Amèrica pels seus amos».

I així veim com uns negres són executats públicament, com una mare de color és separada del seu fill nadó que compra algú altre, com les dones amb els seus fills a l'esquena fan feines al camp i són fuetejades si es prenen un instant de repòs, com una altra dona encadenada al seu infant ha de treballar de sol a sol, com una parella de nuvis de raça blanca passa per davant d'uns esclaus que fan feina i comenta: Pobrets! Què seria d'ells sense nosaltres? No saben tenir cura d'ells mateixos! A un altre quadret veim com un negre fugitiu és devorat pels cans que els plantadors ensinistren... Però les organitzacions de Garrison no coneixien el desànim i posaven en marxa la fuita d'esclaus, com el famós «ferrocarril soterrani», només un nom, però efectiu, i mitjançant el qual un bon nombre d'esclaus aconseguien de fugir desfressats de dona, dins caixes de mort, facturats com mercaderies... Tot plegat era el gran esperit romàntic, alliberador, idealista, vingut d'Europa, el de Walter Scott, Alfred de Musset, Victor Hugo i tants d'altres que deien que l'home mai no pot ser una propietat personal de l' home.